Pau Riba Cau de Fans

PUGEU A LA BARCA QUE NAUFRAGAREM...

UN "TEBEO" D'EN SISA

pauribacaudfans | 29 Novembre, 2006 14:22

A la Categoria SISA hi trobareu els enllaços per a que us baixeu, si voleu, aquest magnific exemplar. Aqui teniu una mostra:

Que el disfruteu.

Pol Riveil 

SISA. Diploma d'Honor.

pauribacaudfans | 29 Novembre, 2006 13:57

Un altre "tebeo", aquest cop de "la banda de dibuixants enmascarats", editat el 1974. Cançons del mestre galàctic il·lustrades pels més prestigiosos ninotaires de l'època.

Per a mostra un botó:




Diploma d'Honor 

Portada.   http://www.mediafire.com/?6n3nlmyy3yy

Pag. 1      http://www.mediafire.com/?5yxibgdzmdn

Pag. 2      http://www.mediafire.com/?8mhqmmzed4h

Pag. 3      http://www.mediafire.com/?8o0yawnnwnt

Pag. 4      http://www.mediafire.com/?bzyzjkgmiow

Pag. 5      http://www.mediafire.com/?8zd5yymmgyt

Pag. 6      http://www.mediafire.com/?5n1ygimy1md

Pag. 7      http://www.mediafire.com/?6ztzzzkkdyd

Pag. 8      http://www.mediafire.com/?bmu1n1gjmmu

Pag. 9      http://www.mediafire.com/?9zmtimzheni

Pag. 10    http://www.mediafire.com/?bo2tzgimkcm

Pag. 11    http://www.mediafire.com/?6ymyonznzzj

Pag. 12    http://www.mediafire.com/?7ymx2vwm2gm

Pag. 13    http://www.mediafire.com/?9niiyf2zo32

Pag. 14    http://www.mediafire.com/?3oznymty3md

Pag. 15    http://www.mediafire.com/?6mw2wt53eko

Pag. 16    http://www.mediafire.com/?8m3oyyu1jnq

Pag. 17    http://www.mediafire.com/?5oqq5zhnnwt

Pag. 18    http://www.mediafire.com/?6mznqyhlwjc

Contraportada   http://www.mediafire.com/?4mwhwaq2jnr 

 
Pol Riveil 

 

GRAFICOLORANCIA 2ona. Part

pauribacaudfans | 27 Novembre, 2006 19:11

 

Pag. 26

http://www.mediafire.com/?4mmtym1n0zz

Pag.27

http://www.mediafire.com/?6yme0jfwmyn

Pag.28

http://www.mediafire.com/?fzvtmz5zotm

Pag.29

http://www.mediafire.com/?4mkqnyltj5a

Pag.30

http://www.mediafire.com/?8zm1ynyytnc

Pag.31

http://www.mediafire.com/?6zfan0dnzmn

Pag.32

http://www.mediafire.com/?dzfz2zzzz2a

Pag.33

http://www.mediafire.com/?4n1mkmymlhe

Pag.34

http://www.mediafire.com/?6z5ekmodg4m

Pag.35

http://www.mediafire.com/?cmgdqazjzxt

Pag.36

http://www.mediafire.com/?4zm4mmbnymz 

 

 

 (Segueix)

GRAFICOLORANCIA el llibre

pauribacaudfans | 26 Novembre, 2006 20:41

Aqui teniu una primera entrega d'aquest magnífic llibre editat al 1976. Espero que els links funcionin bé. I que el disfruteu. Pol Riveil

Portada 

http://www.mediafire.com/?5ymmnndtnjt

Portada interior

http://www.mediafire.com/?7mddhmm1mzt

Pag.1

http://www.mediafire.com/?1nm20yay22g

Pag.2

http://www.mediafire.com/?2zylayyjyyy

Pag.3

http://www.mediafire.com/?czvjm3q3zng

Pag.4

http://www.mediafire.com/?anqmzwmnzfm

pag.5

http://www.mediafire.com/?cyz2aoho2za

Pag.6

http://www.mediafire.com/?0nmyndynywq

Pag.7

http://www.mediafire.com/?9my1mt4qldv

Pag.8

http://www.mediafire.com/?6mgygynz2gi

Pag.9

http://www.mediafire.com/?0yumxzzjmdy

Pag.10

http://www.mediafire.com/?emqohq2mmzn 

Pag.11

http://www.mediafire.com/?4mzmmzz1zt2

Pag.12

http://www.mediafire.com/?5mmz5jiynlm

Pag.13

http://www.mediafire.com/?bzz1dada5yw

Pag.14

http://www.mediafire.com/?8ngidzgtmmz

Pag.15

http://www.mediafire.com/?0yt0nd2omvg

Pag.16

http://www.mediafire.com/?7zmmmknyymz

Pag.17

http://www.mediafire.com/?ez4jy2jnhk2

Pag.18

http://www.mediafire.com/?5nlobm5tioz

Pag.19

http://www.mediafire.com/?cztmzzkanz2

Pag.20

http://www.mediafire.com/?6mymwtoj3nk 

 

  

 (Segueix)

EL CANÇONER D'EN PAU

pauribacaudfans | 26 Novembre, 2006 10:16

A petició, i suggeriment, d'en Marramua, inaugurem aquest espai per a penjar-hi les lletres de les cançons d'en Pau, les conegudes, les de sempre, les no tan conegudes i fins i tot aquelles que gairebé ningú sabia o havia oblidat o ni tan sols en sabiem de la seva existència. Per a que els comentaris-aportacions no és facin massa llargs, a mida que tinguem un nombre considerable de lletres, les trauré i les posaré en un altre apartat, que es podria dir LES LLETRES D'EN PAU en forma d'article, amb capçaleres i fins i tot alguna ilustració, s'accepten idees.

Salut a tothom. Pol Riveil

PROPOSTA... I QUE PLOGUIN IDEES

pauribacaudfans | 20 Novembre, 2006 11:02

Bones, Buenas:
Molts esteu aportant reflexions interessants i també materials sonors i/o gràfics que jo ignorava que es poguessin trobar a la xarxa. El que passa és que la única manera de fer aquestes aportacions és mitjançant els Comentaris als articles que jo vaig posant, i que haig de reconoeixer que sovint els comentaris superen, en contingut, a l'article. I vull dir amb això que trobar un enllaç que algú a penjat, o alguna referència de llibre, article, etc., pot resultar a hores d'ara, un xic complicat, precisament ahir, a mi em va costar trobar un enllaç que ens passava en "marramua" del llibre Actors Gramàtics, que finalment no vaig trobar. Per tant, he pensat que obriré, de moment, un apartat a MUSICA I CANÇONS que es dirà Enllaços on hi podeu posar el que us sembli, i una nova categoria que es dirà TEXTOS, on també hi podeu posar enllaços i opinions vostres més extenses. La categoria VIDEOS ja hi és, així que si teniu algun enllaç d'aquesta mena poseu-lo allí.
Una altre manera potser seria no admetre comentaris i si algú te alguna cosa a dir que m'envies un correu i jo penjaria les seves opinions i comentaris en un article el qual s'aniria nodrint de totes les aportacions de la gent.
Es possible que un bloc no sigui la millor eina per a fer el que estem fent, trobo que de vegades hi ha certes limitacions, no sé si seria millor crear una web am la mateixa filosofia (si és que en tenim..) que el Kau, o potser es podria obrir paralelament al bloc un fòrum amb exclusiva "ferum" a perfums Ribalistes, si algú sap com crear un fòrum el convido a prendre la iniciativa, així del bloc podríem eliminar els comentaris i dedicar-nos només a penjar-hi articles de tothom, amb més extensió i profunditat ( no massa profunds, a veure si no els veurem) enllaços, fotografies, etc., i aleshores si que aquest material me'l podríeu enviar a una adreça electrònica i jo m'encarregaria de penjar-ho al bloc d'una manera més correcte.
Que us sembla? De moment deixo els comentaris oberts, ja que les vostres opinions son i seran fonamentals per la bona marxa del Kau, i en tot cas faré el que més amunt us he dit de obrir un parell de noves categories, i si algú te material per aportar, si us plau, poseu-lo en aquestes noves categories. Potser m'he deixat alguna cosa al tinter, ai, vull dir al teclat, així que no us talleu i proposeu noves formules.
Espero que digueu la vostra i queda obert el debat.
Salut.
Pol Riveil 
 
A segueix dues magnífiques fotos que ens envia en "marramua". 
 (Segueix)

TEXTOS

pauribacaudfans | 20 Novembre, 2006 10:54

En aquesta categoria aniré pengant textos, escrits, crítiques, etc. que la gent ens aporti.

 

 

L'Uri  ennvia les crítiques de l'Homenatga a lAuditori: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio

_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=337541&idseccio_PK=1026&h

http://www.elpais.es/articulo/cataluna/Pau/Riba/asusta/elpepiautcat/

20060907elpcat_17/Tes/              

  

Actors Gramàtics per Marramua:
http://www.mediafire.com/?dytuuiz0omy 

 

Lletres de les cançons del recital a València, al febrer del 80, "La runa dels Castells".

JO PENSO EN TU
 
La nit estesa, neguitosa i negrejant
al meu voltant
El món s'escorre, com el vent,
sota les rodes se'n va anant
I veig que els llums dels altres cotxes
van passant
I veig al cel la lluna nada fa un instant
Jo penso en tu
en aquests moments de benaurança
Jo penso en tu
per damunt de tot el que faig, el que penso
per damunt de tot el que veig
corrent de nit dins la foscor
Velocitat em duu, felicitat meva envers tu
Però no et diré pas que t'estimo, com fan tots,
no et diré pas que he tingut llàgrimes als ulls
Únicament jo vull cantar-te una cançó
que és la cançó que tota sola em surt del cor
Jo penso en tu
penso per què no ets aquí amb mi, com altres noies
Jo penso en tu com altres nois que també ho fan
La nit estesa, al meu voltant
el món s'escorre, se'n va anant
jo penso en tu
 
dedicat a Teresa Congost
 
UN RACÓ DEL PARADÍS
 
Arraulida contra meu
refregant-se com un gat
amb els ulls plens de malenconia
arpejava la guitarra
i esquinçava una cançó -com un gemec-
estirant la melodia
Jo escoltava la seva veu
fina com un fil de vidre
i li duia la mà als cabells
suaus com mil fils de seda
Aleshores la cançó ens abraçava
amb la cadena dels acords de la guitarra
ja no vèiem tot el que ens voltava
sinó un racó del paradís
un somrís, un somrís d'un món feliç
que va morir abans d'existir!
 
dedicat a Martine Tauziède
 
LA MEVA SANTA
 
tant sols algun moment esporàdic
perdut entre flors i rierols
d'algun racó solitari i ombriu
entre les muntanyes
 
he tornat a veure la capella obscura
dels teus cabells arrissats
i la santa del teu rostre
a l'interior
 
i he vist al fons dels teus ulls clars
inundats de llum
somriure una esperança
pels meus somnis tranquils
 
si tu ets la meva santa
i ets la seva ermita
jo sóc el pobre pelegrí
que us porta dintre
 
si tu ets la meva santa
i ets la seva ermita
jo sóc el pobre pecador
que us necessita
 
la meva santa, la meva santa
i la seva ermita
la meva santa, la meva santa
i la seva ermita...
 
HISTORIES  D'ATLANTIS
 
INTRO
entre  els  boscos  de  l'Atlàntida
soterrats  sota  la  mà
diuen  que  hi  corren  moltes  llegendes
tantes,  com  tantes  llegendes  hi  ha
i  si  de  llegendes  n'hi  ha  tantes
sentències,  tantíssimes  n'hi  haurà
i  d'entre  totes  les  sentències
us  en  contaré  unes  quantes
que  són  les  que  jo  he  triat
 
que  l'orquestra  és  com  el  foc
(que  crema)
que  l'orquestra  és  com  el  foc
(que  mata)
i  el  sentiment  la  llenya
 
no  l'encén  qui  no  va  al  bosc
(la  crema)
no  l'encén  qui  no  va  al  bosc
(la  nata)
ni  és  artista  qui  no  crema
 
la  música  és  la  foguera 
que  ens  dóna  llum  i  escalfor 
i  atrau  a  la  primavera,  ai  ai  ai
i  atrau  a  la  primavera
 
el  coll  és  el  cràter  d'un  volcà
d'on  eruptí  la  testa
la  boca  és  l'orifici  en  l'erupció
per  on  el  cor 
plany  el  seu  cant  feréstec
 
AMOR AMOR AMOR
 
ai amor, amor, amor!
és el mar qui et fa ser tan altiva
o és la terra qui encén el teu foc?
és el foc qui m'amarga la vida
o és el vent, bufó de foc
qui em torna boig?
 
(clara i divina
cada cop que se'm de-
clara i divina
cada cop que s'endivina
m'has de dir que no
hi ha claror)
 
ai amor, amor, amor!
vine vine desseguida
que tu ets qui ho sabrà millor!
 
 
 
 

 

 

 

ENLLAÇOS MUSICALS

pauribacaudfans | 20 Novembre, 2006 10:48

Aquí ho trobareu tot allò que la gent ens ha anant aportant pel que fa músiques i/o versions relacionades amb en Pau Riba. A mesura que anem rebent noves coses les aniré posant en aquest apartat.
L'Alejandro ens ha fet arribar els temes del MINIATURA:
Brabo: http://www.mediafire.com/?1ymfmznmjm0
Sisa:
            http://www.mediafire.com/?7ot5qzmg1ym
Batiste:
            http://www.mediafire.com/?cmtiniqqnxj
Pau Riba:
            http://www.mediafire.com/?eydkxtm2wmt
I més coses...
Javi Ros: Noia de porcelana.
http://www.mediafire.com/?9zmvzvm5zj1
"Al matí just a trenc d'alba" amb toti soler:
http://www.mediafire.com/?01m7arhy0cr
Pemy Fortuny + Pau Riba =Licors:
http://www.mediafire.com/?0v83qi71e8t
Noia de porcellana versió heavy:
http://www.mediafire.com/?fz9q6ihnhrz
Ja s'ha mort la besavia (rockdelux):
http://www.mediafire.com/?6fpzugtjd84
Ramoncin= Es fa llarg esperar:
http://www.mediafire.com/?ajrgnoemfg0
 
                                 --------------------------------------------------- 
Marramua ens regala aquestes versions:
German Coppini (Golpes Bajos) - Orenella i gladiol:
http://www.mediafire.com/?c0omln9341z
Llunàtics (els del Priorat) boja versió de l'home estàtic:
http://www.mediafire.com/?1bbbd59s57e
Alquimistes folls - Ars Eròtica:
http://www.mediafire.com/?fu55ux490mi
Pastora: Mixeires
http://www.mediafire.com/?cwgni5b3hvg
Suburbano + Raimundo Amador : Taxista:
http://www.mediafire.com/?0m0yx2ugaf1
Dijous Paella: Lobulus temptator
http://www.mediafire.com/?8a42dtfdrwu
Dusminguet maqueta: simfonia nº 3:
http://www.mediafire.com/?0svx0cz1odv 
--------------------------------------------------------------------------------------------------- 
Enviat per a "matriumatras".
 "El colom de la pau" amb De Mortimers publicat al disc "No més guerres" per l'"Associació de cantants i intèrprets professionals en llengua catalana" i distribuït per "El Periódico" l'any 2003 (no en recordo ara mateix la data precisa).

http://www.mediafire.com/?0mi1kmdjznl
TRANSNARCÍS

Cara A:
1. El gladiol
http://www.mediafire.com/?6m1nqmmvz0d

2. El clavell
http://www.mediafire.com/?5zgmvy4emmn

3. El gessamí
http://www.mediafire.com/?7yyngwmmlen

4. El panical
http://www.mediafire.com/?7yxnz5kyynt

Cara B:
5. El narcís
http://www.mediafire.com/?fmnmmtmnocz

6. El nenúfar
http://www.mediafire.com/?0mmmvyvywnn

7. El crisantem
http://www.mediafire.com/?2nhyztn4yaz

cara C:
8. Transpassar
http://www.mediafire.com/?czmmc2fyy5y

9. Els gegants d'Europa
http://www.mediafire.com/?cnowdtdhyy1

10. Cant egregorià
http://www.mediafire.com/?0nt2oy0xhzn

11. A fer non-non
http://www.mediafire.com/?7ndgudo4yqt

12. Nuún
http://www.mediafire.com/?5mg0dudzifa
CONCERT VALÈNCIA FEBRER DEL 80. by Matriumatras
La runa dels castells - 07.intro03
La runa dels castells - 08.jo penso en tu
La runa dels castells - 09.intro04
La runa dels castells - 10.un racó del paradís
La runa dels castells - 11.intro05
La runa dels castells - 12.la meva santa
La runa dels castells - 15.intro07
  
La runa dels castells - 16.histories d'atlantis
La runa dels castells - 21.intro10
La runa dels castells - 22.amor amor amor
Jo penso en tu (single Rollo Roc)
http://www.mediafire.com/?1wooklwvmzh
 
 
 
 

MINIATURA

pauribacaudfans | 19 Novembre, 2006 15:26

Per a tots aquells que no han tingut la sort de tenir a les seves mans l'incunable MINIATURA, aquí en teniu les imatges de la portada i contraportada d'aquest exquisit bombó "graficomusicopoètic" que ens van regalar el "Cachas", el SISA, l'ALBERT BATISTA i en PAU RIBA, els Conqueridors de Venus, l'any 69 del passat S.XX. També us he posat les imatge, separades, del fantàstic retallable que adjuntaven en el disc, les trobareu a Imatges dins la categoria MINIATURA. Aquí sota també us he posat el retallable desplegat, per que en tingueu una idea de per on va la cosa. Ara només falta que algú tingui en format mp3 els temes del "Cachas", el Sisa i el Batiste i els pengi al bloc, i ja tindríem el pastis enllestit per degustarl-o amb fruïció.
 
 
A segueix trobareu desplegat el retallable. 
 (Segueix)

ORGIA. les cançons traduides al castellà

pauribacaudfans | 17 Novembre, 2006 10:56

 

Per gentilesa de "marramua".

ORGIA
Hay un punto y una determinada manera de explicarlo.
Hay un punto y diferentes maneras de expresarlo.
ha manera orgiática, desenfrenada, el estilo espasmódico.
Hay puntos y hay un punto,
como las cremalleras.
Una atmósfera pesada, sofocante...
Un anhelo de vivir más intensamente,
una materialización -coches, asfalto, hierro colado, plástico.
Una fiesta, a la fuerza, íntima. En cualquier momento,
un lanzamiento simultáneo de diversas posibilidades a la vez.
Técnicas para una dispersión de la consciencia.
El tapón de champán.
La salida espumosa y violenta.
Circunstancia X del sistema nervioso:
Glándulas cerebrales, hormonas y ácidos,
nada es separable.

EL HOMBRE DIBUJADO
Con un trozo de carbón y un lápiz o un pincel
Dibuja un señor sin un pelo de tonto
Ponle flores en la cabeza y un traje de nylon
Unos guantes de piel de gato y una etiqueta en la frente, que diga:
«Soy el hombre dibujado, el que no tiene ni carne ni hueso
Este mundo encontrareis lleno de hombres dibujados como yo».

Para acabar tu obra de arte
Repásale con esmero la nariz larga y gruesa
Cuélgale un lazo rojo, dibújale dientes de oro
Y en la espalda un cartel que diga: «No estoy muerto Soy el hombre dibujado, el que está hecho de papel Cada día nacen más hombres dibujados como yo».

Después, para celebrar el parto sin dolor Enséñale a cantar una canción de amor
Y con agua mineral báñale la cabeza
Dale un nombre original y por bandera un trapo que diga:
«Soy el hombre dibujado, el que no tiene huesos ni carne.
Se aprovechan los mayores de los hombres dibujados como yo».

IMÁGENES DE JULIO
El camino montaña arriba
Se pierde entre azul y amarillo
El color claro de tus ojos
Se va por los rincones del bosque.

El sol me quema las manos
Bajo el puente el agua me dice
Que ya no volverás
Hasta que llegue otro verano.

Playas santas lejos del mar
Se deshiela la amistad
Toda una hilera de caracoles
Ha dejado sucias las sábanas.

Tu cabello perfumado
Cuando estabas cerca de mí
Las manos limpias me ha dejado
De frío, lluvia y nieve.

Tú bebías en la fuente
Cuando el cuerpo tenía calor
Y yo descubría el mundo
Más allá del horizonte.

Agua con sal y un pescador
Del lado del mar ha anochecido
Las nubes son de colores
Y el tiempo es falsa ilusión.

Una muñeca, una muñeca de oro
En el mes de julio.

ALLí DONDE SE OCULTA EL SOL
Allí donde se oculta el sol
Allí donde se oculta el sol
Allí donde se oculta el sol
Cuando el día se va
Allí donde se oculta el sol
Quiero tu recuerdo dejar.

Allá a lo lejos por donde el sol se va
Quiero tu recuerdo dejar
Tanto mal ha hecho a mi corazón
Que lo quiero olvidar.

Es la luz mística, tierna y dulce
Que ayer sentí
Cuando estabas conmigo
Allí donde se oculta el sol.

Allí donde se oculta el sol
Allí donde se oculta el sol
Allí donde se oculta el sol
Cuando el día se va
Allí donde se oculta el sol
Quiero tu recuerdo dejar.

Por los caminos del oeste se van
Mientras se oculta el sol
Negras flores muertas de mi pesar
Que en otro tiempo planté.

Es la luz mística, tierna y dulce
Que ayer sentí
Cuando estabas conmigo
Allí donde se oculta el sol.

EL TRISTE Y DESCONSOLADO ENTIERRO DE MI ESPOSA
Cuando te mueras te enterraré
Con una corona de flores de papel
Con cruces de alambre, dieciocho monaguillos
Y con mini-sotana trescientos curas.

El coche irá pintado de colores
Gorros de bombero para los enterradores
La caja guarnida con diez hojas de pino
Y un mico detrás tocando el violín.

Los acompañantes con carritos de latón
Con boinas de goma y caballos de cartón
Porteras, serenos, pintores de paredes
Soldados, policías y los coros de Clavé.

Pero yo lloraré y lo sentiré mucho
Y diré a todo el mundo que me he quedado solo
Que me he quedado solo, que me he quedado muy solo.

Después en la plaza de la Catedral
Bailando una sardana, la polca y el vals
Habrá lionesas, pastel y champán
Y con agua del Carmen nos lavaremos las manos.

Tu familia y muchos más animales
Irán en jaulas con cerraduras especiales
Tus hermanitos jugarán al parchís
Con los tranviarios del cincuenta y seis.

Pero una vez llegados al fin del camino
Con petardos, cohetes, licores y buen vino
Y con gran alegría, diremos: «¡Viva el muerto!»
Tal vez nadie me vea llorar de todo corazón.

LA PRISIÓN DE LAS RUEDAS DEL AMOR
Y dentro de la prisión, han encerrado conmigo:

Una rueda de color carne y al lado está tu cuerpo
Una sonrisa vieja y desgastada y una rueda de calor.
Veo cómo te acercas y oigo el ruido de las ruedas del amor
Deslizándose entre las rejas de oro se van volando mis ojos.

Y yo soy el prisionero de las ruedas del amor
De las ruedas del dolor, de las ruedas de la ilusión
Y yo soy el prisionero y estoy aquí porque quiero
Caminar pegado a las ruedas del amor.

Se despierta mi sentido del placer, se me ahoga el pequeño corazón
He venido a la prisión a dormir, ya es de noche, ha muerto el sol.

Una rueda sube y baja en mí y me invade la felicidad
Como el vigilante en el patio oscuro de la prisión del amor.

LOS REYES DEL PAÍS DESHABITADO
Mañana lloverá en la plaza del rey
Si no quieres mojarte, no saques la cabeza
Los reyes están muertos, ya no hacen daño a nadie
La gente, llorando, les lleva ramos de flores.

Y yo, dando vueltas delante de su palacio
No veo a nadie que vaya a visitarlo
Todo está desierto, el rey se va a pasear
Un golpe de viento en el país deshabitado.

Si quieres conocer el pueblo encantado
Habrás de ir al otro lado del río
Allá verás a los niños convertidos en sal
Y el cielo entero teñido de rojo.

El rey y la reina han subido arriba
Encima del tejado de la casona
Los reyes son felices en el País Muerto
Los reyes son felices, tienen todo el oro.

La reina es muy rubia, es rubia como el oro
El oro y las piedras del tesoro del rey
Los reyes son felices en el País Muerto
Los reyes son felices, tienen todo el oro.

La reina se vestía con un vestido blanco
Del blanco de las piedras de la orilla del mar
Los reyes son felices en el País Muerto
Los reyes son felices, tienen todo el oro.

LA BODA
El antiguo matrimonio va
A la casa de los enfermos del espíritu
Por caminos sesgados de polvo
Dejan caer trozos viejos de fe y de amor
El destino ya les ha jugado
El partido de los que, para siempre
Perderán cuando el cuerpo esté lleno de temor.

Corren huyendo de todo
Bajo la sombra de este triste
Desgraciado tiempo presente

 (Segueix)

Traduccions de Orgia a la categoria SISA

pauribacaudfans | 17 Novembre, 2006 10:41

 Gracies marramua per les traduccions al castellà de l'Orgia d'en SISA, les teves aportacions i coneixements, com els del Paje, son les que fan que el bloc tingui sentit i serveixi d'alguna cosa. els comentaris els he esborrat però les lletres traduides les trobareu la categoria SISA.

Salut a tothom.

Pol Riveil 

PAU RIBA "El Maduro" Última entrega

pauribacaudfans | 16 Novembre, 2006 19:16

Darrera entrega de l'entrevista a Pau Riba a la revista STAR del 1979 per Pau Malvido.
 
 (Segueix)

LA PAGINA D'EN SISA

pauribacaudfans | 15 Novembre, 2006 10:47

 A petició del nostre amic en-fangat Paje, aquesta categoria és per a tots aquells/es que volguin dir la seva, fer comentaris, aportar notícies, etc., sobre el galàctic Jaume Sisa.

ASTAROT UNIVERSDHERBA (2)

pauribacaudfans | 14 Novembre, 2006 17:20

I tant lluny va arribar

en la seva follia amorosa

tant enllà en el seu desig d'amor

que sota la lluna nova

del primer dia d'un any,

Astarot Universdherba

esdevingué amant de la mort.

I la mort fou el seu primer

amor veritable i perdurable:

fou el seu primer gran amor

perqué va ser el darrer.

I conten que explicava, com en somnis,

que la mort fou una companya agradable,

bella i perfecte,

suau i dolça com la carícia del primer sol

damunt de l'herba,

càlida i olorosa

com les nits d'estiu sota les parres:

fina com el quarç

i elegant com el cristall de roca.

 (Segueix)

ASTAROT UNIVERS D'HERBA (1)

pauribacaudfans | 14 Novembre, 2006 16:19

Fragment extret del llibre GRAFICOLORANCIA editat el 1976 per Pastanaga Editors. A la següent entrega hi trobareu la ilustració d'en Roger que acompanya l'Astarot.

 (Segueix)

PAU RIBA "El Maduro" 4arta part

pauribacaudfans | 14 Novembre, 2006 14:17

-Siempre he pensado que era una pena que no cantases y trabajases más las canciones formenterinas y post-formenterinas, la música simbólica-poética-trovadora, semi-acústica. Me gustó mucho la parte de eso que hubo en Bada-lona. ¿Vasa dedicarte a este tipo de rollo?" A mí es lo que más me gusta de tu repertorio y lo sacas muy poco. ¿No te has flipado demasiado con eso de que eres un rockero? ¿Te lo crees de verdad?

 (Segueix)

MALGRAT TOT, NAUFRAGAREM, NO PATIU... Enric Casasses

pauribacaudfans | 13 Novembre, 2006 18:51

Amb el vist i plau de l'amic Casasses, aqui teniu un article que aparegué el dijous 26 d'octubre al Mail obert de Vilaweb. Paraules encertades d'un poeta que tan es mira la vida pel forat del pany com pels finestrals més oberts.
Aquests darrers mesos a Pau Riba li han organitzat un homenatge molt 'senyorial' per festejar l'aniversari del seu primer disc gran, 'Dioptria', i també ha sortit una pel·lícula, 'Deixeu-me en Pau', sobre la seva persona, i aprofitant tot això s'han publicat opinions valorant-lo o desvalorant-lo, però ell, mentrestant, què fa, què ha estat fent?
Sortint de l'Auditori de Barcelona, després del costós homenatge que li van dedicar, jo comentava que, si no en sabessis res, veient la tristesa del que acabàvem de presenciar et podries pensar que estaven celebrant l'obra d'un mort que no s'acaba de saber si ha pujat a la glòria o ha caigut a l'oblit, i el pau-ribòleg valencià Ausiàs Gomis em va dir: 'Però si justament ara en Pau està en una boníssima època, està pletòric!'
I sí: aquest estiu l'he vist cantar acompanyat de tres grups ben diferents, i tots tres bons: la Banda de Lladres, al PopArb (Arbúcies), els Mu, en l'homenatge a Francesc Pujols (a Granollers), i els Mil Simones a les festes de Gràcia (de Barcelona). A més d'aquests, a voltes actua amb els originals i imperdibles Mortimers, com en el 'Jisàs', xou de nadales tradicionals situades en un context de ciència ficció.
A Arbúcies, amb la Banda de Lladres, jove grup (bateria, teclats i guitarres elèctriques molt ben parits) que em va alegrar la nit, Pau Riba cantà alguna de les seves cançons primerenques d'abans de 'Dioptria', i moltes de les d'aquest disc, i algunes altres de 'Electròccid Àccid Alquimístic Xoc', i de les de Formentera i el gripau, i dels 'Licors'... En fi, va fer un repàs del seu repertori clàssic i va demostrar que les cançons velles encara sonen noves i que té una obra de cal déu, ampla, llarga, profunda, bella i bonica.

A Granollers, molt ben acompanyat pels Mu (baix i guitarra elèctrics i bateria, més una trompeta per a l'ocasió) va fer un rap d'una prosa de Francesc Pujols que va ser genial per la lletra, per la música i per la interpretació: la dicció, l'entonació, la potència de la veu, la modulació, la intenció inconfusible que sap posar Riba en les seves paraules, encara que siguin de Pujols.
A Gràcia vam sentir els arranjaments dels Mil Simones (xilofonet, regadora de zenc, dues mitges bateries, guitarres extra-fòniques, casionets i cassonets, i etcètera i etcètera), superlativament imaginatius i alhora molt ben trobats i eficaços i plens de referències als arranjaments dels primers discos de Pau Riba, i podríem dir que tan originals com aquests. Perquè aquí en Pau també en va cantar unes quantes de les velles, com ara la magnífica (lletra i música) 'La mort de la besàvia'.

L'entusiasme i la inventiva dels Mil Simones, tal com l'entusiasme i la claredat de la Banda de Lladres, a l'hora de col·laborar amb Pau Riba, i la manera com el públic s'ho escolta... això sí que és un sincer, autèntic, senyor homenatge a aquest mestre de l'art d'inventar que és l'autor de 'Flor tancada' i de 'Assassinat', cançonasses d'un seu disc potser menys famós però no menys interessant: el 'Disc dur'.
Perquè Pau Riba té moltes fames rares (pallasso provocador terrorista passota destraler...) però per damunt de tot és un fabricant de cançons com n'hi ha ben pocs. Em direu que unes són millors i unes altres no tant. Però si un artista val per les coses bones que ha fet, aleshores Pau Riba és un artista de primeríssima fila pel seu ús sense fronteres de la llengua catalana, pel coneixement profund de la sintaxi de l'ànima, per la precisió de la seva gramàtica de les emocions, per l'astúcia etimològica, per la manera única de revifar la cançó i la poesia populars amb el seu preciós accent barceloní i amb el curiós i ric vocabulari de la seva fantasia. Que no és, emperò, tan fantasiosa: gairebé sempre parla de realitats.
A més de tot això, aquest 2006 Pau Riba ha tret un llibre de poemes nous, 'Màximes maximalistes', amb imatges espectaculars de Francesc Vidal, a Arola Editors, i un de prosa, publicat per Matriu Matràs i que em permeto de recomanar vivament: 'Nosaltres els terroristes': és un discurs polític semblant al de Chomsky però més curt, més clar, més ben argumentat i més revolucionador. Com deia al segon volum de 'Dioptria': 'pugeu a la barca, que naufragarem!'

PAU RIBA "El Maduro" 3era part

pauribacaudfans | 10 Novembre, 2006 19:02

Aquí teniu una altre entrega de l'entrevista de PAU MALVIDO del nº 43 de la revista STAR, gener 1979. He canviat el format, de imatge a text normal i corrent, de totes maneres no se si el canvi farà que l'article es llegeixi més que fins ara.

Salut a tothom!

Pol Riveil

 (Segueix)

PAU RIBA "El Maduro" 2ª part

pauribacaudfans | 10 Novembre, 2006 16:03

-Y entonces te largaste.

-Sí. Barcelona me ahogaba. La cultura, que a mis 15 años era una cosa con mayúscula, cuando yo iba de existen-cialista de arte y ensayo, era una fantasmada. La ciudad, una mierda. La policía nos  sacó de casa por una tontería y nos montaron todo un tinglado para meternos en la cárcel. Después de aquello hice lo que hacían los hippies: irme a Formentera y meterme en un trip de creatividad por lo li­bre. Fueron dos años de euforia creativa, pero sin ninguna salida. No habían salidas, hablo de hace ocho años más o menos. Yo no podía sacar todo aquello porque no existía ni el lugar, ni los músicos, ni los managers, ni nada. A partir de entonces me dediqué a buscar salidas, a intentar ser mi propio manager. Y eso me ha costado más de seis años. Y de dicarme a eso me ha impedido componer más. Todavía no he sacado a la luz ni la quinta parte de lo que creé en Formentera.

-¿Y saldrá algún día?

-Sí. Ahora ya se cómo va el tinglado. Ya sé que es la técnica empresarial, la técnica musical, la técnica de la actua­ción. He metido la nariz en todas partes. Para enterarme. Y me he enterado. Lo de Canet fue para mí una experiencia más en eso de meter la nariz. Metí la nariz y ahora ya sé co­mo va.

-¿Y las críticas no te afectan?

-No. Con el Canet me he liberado de toda aquella carga, de todo el largo camino que va desde la creación has­ta la re-creación, es decir, hasta el espectáculo montado. Las críticas son abejas mayas que pican a un bruto mecánico. Yo he quedado satisfecho: ya se lo que quería saber. Mi me­cánica continua. Tengo una pieza más en el puzzle.

-¿Y qué pasa con la gente que fue al Canet y se amuermó?

-El muermo no es nada nuevo. Está ahí cada día. A mi lo que me preocupa es la falta de euforia grupal, el in­dividualismo de ahora. Ahora cada cual tira por donde pue­de. Todo el mundo pasa de todo, en el mal sentido. ¿En Ca­net se amuermó la gente? También se amuerman en casi to­das partes. El problema es gordo y yo voy a por él, voy a buscar salidas.

-¿Vas a dar una alternativa enrollante para todos?

-Sí. A eso voy.

-Cuando lo de Badalona la gente decía que eras una estrella, por fin, una estrella del rock. Lo de Canet ha enfria­do este rollo y la gente dice: ¿por qué se mete el Pau a em­presario ahora que ya era una estrella?

-Para que exista una estrella tiene que haber un fir­mamento. Si no hay firmamento y queda una sola estrella, esta estrella se convierte en el sol. Y el sol es algo que se quema a sí mismo, es el blanco de todas las mira­das, es lo único que tiene luz propia. Y yo no quiero quedarme ahí fijo, quemándome, alumbrando en solitario.

-¿No hay más estrellas?

-Aquí no. Traen algunas de otras galaxias. Pero aquí no hay estrellas. Hay buenos músicos. Hay público para la buena música. Pero no hay estrellas del rock, estrellas con...

-Carisma.

-Eso. Aquí sólo hay el sol, que soy yo, y la luna que es el Sisa.

-¿Y tú no quieres ser el Sol? Eres Leo, que es el sig­no solar por excelencia, el centro, siempre has dicho cosas en plan sol, emperador, rey. Me dijiste hace unos meses que, después de mucho lío con Libra, que es tu ascendente, querías recuperar tu identidad como Leo, como centro, co­mo sueño de infancia de llegar a ser un nuevo Jesucristo. ¿Qué pasa con todo ésto?

-Sí, si. Yo, a partir de los 17 años me vi metido en to­
dos los conflictos de las relaciones amorosas, los trips, las
ciencias ocultas. Llevaba una carga moral muy fuerte. Reli-     
giosa, freudiana, c
ósmica...

 

ENLLAÇOS MUSICALS

pauribacaudfans | 06 Novembre, 2006 20:47

L'Alejandro ens ha fet arribar uns enllaços amb cançons d'en Pau, però el que trobo més interessant és la versió "jevi" del Noia de porcellana, que jo només he trobat al YouTube d'un vídeo força curt dels Vilaweb, i jo em pregunto: ¿Qui ha penjat la versió, si encara no està publicada enlloc? vaja, que jo sàpiga,  a no ser que corri pels top-mantes alguna edició pirata, cosa que dubto. També podria ser que el mateix Pau l'hagi penjat a la xarxa, aneu a saber. De totes maneres em quedo amb l'enigma, i si algú en té alguna teoria que amablement l'exposi, anònimament o nominalment. L'Alejandro també ens ha  passat un altre enregistrament, força bo, de "La mort de la besàvia", d'un concert en directe, que no sembla pas fet per un afeccionat que es trobava entre el públic, aquí podria estar implicat el tècnic de so de torn, cosa que no em preocupa massa; el que si que m'ha sobtat son les desafinades que fot en Pau, i no son pas com aquelles passades històriques que alguns de nosaltres, ja granadets, li hem sentit bramar en algun escenari; aquí es nota que en Pau hi posa la pell i tots els sentits a l'hora de interpretar "La besàvia" , però segurament que aquell dia el seu coll estava ressentit i les cordes vocals no el volien acompanyar. I dic això no a tall de crítica, ans el contrari, trobo que en Pau als seus 58 bons tacos, canta com feia anys que no l'havia sentit, te la veu que te, (i és on resideix la seva màgia) però desafinades i sortides de to, cap. Espero, sense desesperació, que ens torni a fer vibrar amb la Banda dels Lladres com més aviat millor.

Des del Kau, una abraçada Pau.

Pol Riveil 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb