Pau Riba Cau de Fans

HA MORT JAUME QUADRENY

pauribacaudfans | 11 Desembre, 2006 13:38

Que Jaume Quadreny solo tenga un single con Liquid Car (grupo en el que militaba un hermano de Pau) me parece criminal.

Comentari de El Paje al Cau 11/11/2006, 14:43

Article aparegut al diari El Pais per Ramon de España el 2 de juliol del 2001

RAMÓN DE ESPAÑA

Hace muchos años, en nuestra pequeña ciudad, cuando el colmo del underground musical eran personajes como Sisa y Pau Riba, había alguien que se movía en un subsuelo situado a varios metros por debajo del de sus ilustres colegas. Se llamaba Jaume Quadreny y fabricaba unas canciones tan extrañas como fascinantes que nunca encontraban su público. A sus escasos conciertos acudíamos siempre los mismos, 30 o 40 fieles que cada vez lamentábamos que nuestro héroe siguiera sin conseguir reunir una banda en condiciones y se tuviera que conformar con el apoyo de su amigo del alma, el bajista Jordi Riba.

Quadreny grabó un disco sencillo en 1981, al frente de un grupo efímero llamado Liquid Car, formado por músicos procedentes de otras bandas (destaquemos a Jordi Mustieles, de Los Psicópatas del Norte, cuyo líder era mi compadre de los escolapios Carlos Merseburger, muerto de sobredosis hace ya varios años). Y nunca más fue visto en un estudio de grabación. Yo le perdí la pista durante años, hasta que hace unos días recibí una llamada telefónica de su esposa, Maite, echadora de cartas que trabaja con el alias de Maga Anaraida, quien se interesó por mi salud y me dijo que a Jaume le apetecía verme, pero como es tan tímido le había endilgado a ella la gestión. Tuve entonces una visión: centro de instrucción de reclutas número 14, Son Dureta, Palma de Mallorca; yo vestido de verde dirigiéndome a una verja tras la cual me sonríen las dos únicas personas que han tenido el detalle de visitarme durante mi costroso servicio militar: los Quadreny. Estaban de vacaciones en la isla y se acercaron a saludar a aquel periodista que siempre había hablado bien del artista más incomprendido de toda la historia catalana del rock and roll.

Ese encuentro tenía lugar el mismo año en que Quadreny grababa su único disco, cuya cara A, Com ho faràs?, intentaba ser comercial y sólo lograba ser muy poco representativa de la manera de hacer de nuestro héroe. Cuatro lustros después me presentaba en el domicilio del músico y la maga y los encontraba más o menos igual que siempre. Puede que Jaume hubiera ganado unos kilos, pero su mirada taladradora seguía siendo la de costumbre. Bueno, Quadreny, ¿qué ha sido de ti durante todos estos años?

'Me retiré poco después de grabar mi único single. Mi matrimonio iba fatal y acudí a la Maga Anaraida para que me echara las cartas. Nos enamoramos a primera vista y ya llevamos juntos 21 años. Tenemos dos hijas gemelas de 19. Les gusta la música y las únicas novedades que escucho son las que ellas ponen: así descubrí a Manu Chao. Me costó, pero conseguí hacer las paces con el hijo de mi primera mujer: también se dedica a la música y toca en el mismo grupo que una de mis hijas. Sigo trabajando en Vicens Vives, donde han tenido siempre mucha paciencia conmigo, incluso cuando me deprimí en 1997 y pasé una temporada espantosa... Me sentó muy mal la muerte de mi madre, aunque no entiendo por qué, ya que nunca estuvimos excesivamente unidos. Fue horrible: un principio de psicosis... No le veía sentido a nada y me pasaba los días tirado en el sofá. Solo me animaban un poco Los Simpson, cosa que puedes comprender fácilmente, y la sintonía del miniespacio de la Loto 6-49 que dan en TV-3, cosa que no hay quien entienda... Lo superé. Y he vuelto a escribir canciones, aunque no sé por qué lo hago, como tampoco sé por qué escribo poemas. No sé a quién recurrir para grabar un disco porque mi vida social es nula y la industria musical me repugna. Pero sigo escribiendo... ¿Tú crees que hago bien?'.

'Supongo que sí', le dije. 'También yo escribo novelas que se venden poco. Uno no puede evitar hacer lo único con lo que disfruta mínimamente. Después de un montón de horas en el trabajo, necesitas escribir canciones para saber que sigues siendo tú mismo, Jaume. Aunque nadie las escuche'.

Mientras Maite nos daba de comer y de beber, mi amigo Quadreny iba poniendo sus nuevas canciones en un radiocasete portátil. Grabaciones caseras hechas en el garaje de Jordi Riba, quien nada más saber que su socio había quedado con un periodista había dimitido como bajista y temblaba ante la posibilidad de que su viejo amigo lo volviera a arrastrar a algún club a tocar para nadie.

'No creo que sea exactamente miedo', me dijo Quadreny, 'sino muy pocas ganas de volver a un pasado precario. Lo comprendo perfectamente. Los excesos de antaño. Los muertos por sobredosis o sida que llevamos a cuestas. La sensación de no ir a ninguna parte... Si no fuera por Maite me habría vuelto loco. Tal vez por eso he elegido esta vida protegida y no dejo la medicación. Hasta veo los partidos del Barça, porque en el trabajo la gente sólo habla de fútbol. O hablas de fútbol o no hablas de nada. No querrás que les cuente que escribo canciones: bastante fama de excéntrico tengo ya. Lamenté que se jubilara Jesús Lizano, un poeta excelente que trabajaba de corrector de estilo, pero aún le veo de vez en cuando. Deberías hablar con él, es un tipo de mi estilo, de esos a los que nunca se ha hecho el menor caso'.

Artista inclasificable cargado de talento busca lo que siempre buscó: una banda, un productor, un público. Mientras tanto, compone para sí mismo, su mujer y sus cuatro amigos.

UN PRESENT DE CANÇONS

pauribacaudfans | 09 Desembre, 2006 17:02

Matriumatras ens torna a regalar nous troçets de turronet, del concert del febrer del 80 a València,"La Runa dels castells", un Pau Riba en solitari acompanyat de la seva guitarra, del qual ja ens va servir un boçinet d'un bis, l'Ars Eròtica, amb en Toti Soler. Els enllaços els trobareu a la categoria Música i Cançons, així com els comentaris previs que fa en Pau, i les lletres les he posat a Textos.

I ara a disfrutar-ho, que aqui no s'acaba la cosa, ja que ens aniran servint uns quants dolços més.

PROPOSTA

pauribacaudfans | 06 Desembre, 2006 21:54

Darrerament hi ha comentaris que sobrepassen aquesta categoria, vull dir que van més enllà de donar una simple opinió i molts d'ells amb contingut interessant, molta informació i fins i tot aportacions sonores, lletres de cançons, enllaços, etz. Però aquests comentaris només permeten escriure, no es poden fer més atractius ni afegir-hi cap imatge, i per altre banda de vegades son llargs i diria que la lectura es fa un pel pesada. I aquests comentaris que feu, generalment els "Enfangats" habituals, son la sal del Kau, sense ells fora un niu ple de trenyines fosc i buit. Per això voldria proposar que quan tingueu material d'una extensió que superi un simple comentari, me'l feu arribar per correu "electroaccid", amb els enllaços que tingueu i fins i tot imatges, aquestes darreres amb una granrària màxima de 2mb., el bloc només permet aquesta mida pel que fa a fotografies. Aquest material el posaria, amb la màxima celeritat i ferm compromis, a la categoria que correspongués o bé obriré un nou article signat per la persona que ens el tramet. Espero que trobeu encertada aquesta proposta, i que a partir d'ara, i si no us fa res, utilitzem aquesta formula.

Aquest és el correu:
canllavares@gmail.com

Salutacions a tothom. Pol Riveil

El noi dels cabells llargs

pauribacaudfans | 06 Desembre, 2006 11:56

Jordi Batiste va compondre aquesta balada quan tenia 17 anys i es va enregistrar al 1968 amb el grup que havia format amb el seu germà Albert, Els 3 Tambors, assolint unes bones ventes gairebé insòlites en aquells temps.

Cançó del noi dels cabells llargs

http://www.mediafire.com/?2nn4anft5ja

UN "TEBEO" D'EN SISA

pauribacaudfans | 29 Novembre, 2006 14:22

A la Categoria SISA hi trobareu els enllaços per a que us baixeu, si voleu, aquest magnific exemplar. Aqui teniu una mostra:

Que el disfruteu.

Pol Riveil

GRAFICOLORANCIA 2ona. Part

pauribacaudfans | 27 Novembre, 2006 19:11

Pag. 26

http://www.mediafire.com/?4mmtym1n0zz

Pag.27

http://www.mediafire.com/?6yme0jfwmyn

Pag.28

http://www.mediafire.com/?fzvtmz5zotm

Pag.29

http://www.mediafire.com/?4mkqnyltj5a

Pag.30

http://www.mediafire.com/?8zm1ynyytnc

Pag.31

http://www.mediafire.com/?6zfan0dnzmn

Pag.32

http://www.mediafire.com/?dzfz2zzzz2a

Pag.33

http://www.mediafire.com/?4n1mkmymlhe

Pag.34

http://www.mediafire.com/?6z5ekmodg4m

Pag.35

http://www.mediafire.com/?cmgdqazjzxt

Pag.36

http://www.mediafire.com/?4zm4mmbnymz

(Segueix)

GRAFICOLORANCIA el llibre

pauribacaudfans | 26 Novembre, 2006 20:41

Aqui teniu una primera entrega d'aquest magnífic llibre editat al 1976. Espero que els links funcionin bé. I que el disfruteu. Pol Riveil

Portada

http://www.mediafire.com/?5ymmnndtnjt

Portada interior

http://www.mediafire.com/?7mddhmm1mzt

Pag.1

http://www.mediafire.com/?1nm20yay22g

Pag.2

http://www.mediafire.com/?2zylayyjyyy

Pag.3

http://www.mediafire.com/?czvjm3q3zng

Pag.4

http://www.mediafire.com/?anqmzwmnzfm

pag.5

http://www.mediafire.com/?cyz2aoho2za

Pag.6

http://www.mediafire.com/?0nmyndynywq

Pag.7

http://www.mediafire.com/?9my1mt4qldv

Pag.8

http://www.mediafire.com/?6mgygynz2gi

Pag.9

http://www.mediafire.com/?0yumxzzjmdy

Pag.10

http://www.mediafire.com/?emqohq2mmzn

Pag.11

http://www.mediafire.com/?4mzmmzz1zt2

Pag.12

http://www.mediafire.com/?5mmz5jiynlm

Pag.13

http://www.mediafire.com/?bzz1dada5yw

Pag.14

http://www.mediafire.com/?8ngidzgtmmz

Pag.15

http://www.mediafire.com/?0yt0nd2omvg

Pag.16

http://www.mediafire.com/?7zmmmknyymz

Pag.17

http://www.mediafire.com/?ez4jy2jnhk2

Pag.18

http://www.mediafire.com/?5nlobm5tioz

Pag.19

http://www.mediafire.com/?cztmzzkanz2

Pag.20

http://www.mediafire.com/?6mymwtoj3nk

(Segueix)

EL CANÇONER D'EN PAU

pauribacaudfans | 26 Novembre, 2006 10:16

A petició, i suggeriment, d'en Marramua, inaugurem aquest espai per a penjar-hi les lletres de les cançons d'en Pau, les conegudes, les de sempre, les no tan conegudes i fins i tot aquelles que gairebé ningú sabia o havia oblidat o ni tan sols en sabiem de la seva existència. Per a que els comentaris-aportacions no és facin massa llargs, a mida que tinguem un nombre considerable de lletres, les trauré i les posaré en un altre apartat, que es podria dir LES LLETRES D'EN PAU en forma d'article, amb capçaleres i fins i tot alguna ilustració, s'accepten idees.

Salut a tothom. Pol Riveil

PROPOSTA... I QUE PLOGUIN IDEES

pauribacaudfans | 20 Novembre, 2006 11:02

Bones, Buenas:
Molts esteu aportant reflexions interessants i també materials sonors i/o gràfics que jo ignorava que es poguessin trobar a la xarxa. El que passa és que la única manera de fer aquestes aportacions és mitjançant els Comentaris als articles que jo vaig posant, i que haig de reconoeixer que sovint els comentaris superen, en contingut, a l'article. I vull dir amb això que trobar un enllaç que algú a penjat, o alguna referència de llibre, article, etc., pot resultar a hores d'ara, un xic complicat, precisament ahir, a mi em va costar trobar un enllaç que ens passava en "marramua" del llibre Actors Gramàtics, que finalment no vaig trobar. Per tant, he pensat que obriré, de moment, un apartat a MUSICA I CANÇONS que es dirà Enllaços on hi podeu posar el que us sembli, i una nova categoria que es dirà TEXTOS, on també hi podeu posar enllaços i opinions vostres més extenses. La categoria VIDEOS ja hi és, així que si teniu algun enllaç d'aquesta mena poseu-lo allí.
Una altre manera potser seria no admetre comentaris i si algú te alguna cosa a dir que m'envies un correu i jo penjaria les seves opinions i comentaris en un article el qual s'aniria nodrint de totes les aportacions de la gent.
Es possible que un bloc no sigui la millor eina per a fer el que estem fent, trobo que de vegades hi ha certes limitacions, no sé si seria millor crear una web am la mateixa filosofia (si és que en tenim..) que el Kau, o potser es podria obrir paralelament al bloc un fòrum amb exclusiva "ferum" a perfums Ribalistes, si algú sap com crear un fòrum el convido a prendre la iniciativa, així del bloc podríem eliminar els comentaris i dedicar-nos només a penjar-hi articles de tothom, amb més extensió i profunditat ( no massa profunds, a veure si no els veurem) enllaços, fotografies, etc., i aleshores si que aquest material me'l podríeu enviar a una adreça electrònica i jo m'encarregaria de penjar-ho al bloc d'una manera més correcte.
Que us sembla? De moment deixo els comentaris oberts, ja que les vostres opinions son i seran fonamentals per la bona marxa del Kau, i en tot cas faré el que més amunt us he dit de obrir un parell de noves categories, i si algú te material per aportar, si us plau, poseu-lo en aquestes noves categories. Potser m'he deixat alguna cosa al tinter, ai, vull dir al teclat, així que no us talleu i proposeu noves formules.
Espero que digueu la vostra i queda obert el debat.

Salut.

Pol Riveil

A segueix dues magnífiques fotos que ens envia en "marramua".

(Segueix)

MINIATURA

pauribacaudfans | 19 Novembre, 2006 15:26

Per a tots aquells que no han tingut la sort de tenir a les seves mans l'incunable MINIATURA, aquí en teniu les imatges de la portada i contraportada d'aquest exquisit bombó "graficomusicopoètic" que ens van regalar el "Cachas", el SISA, l'ALBERT BATISTA i en PAU RIBA, els Conqueridors de Venus, l'any 69 del passat S.XX. També us he posat les imatge, separades, del fantàstic retallable que adjuntaven en el disc, les trobareu a Imatges dins la categoria MINIATURA. Aquí sota també us he posat el retallable desplegat, per que en tingueu una idea de per on va la cosa. Ara només falta que algú tingui en format mp3 els temes del "Cachas", el Sisa i el Batiste i els pengi al bloc, i ja tindríem el pastis enllestit per degustarl-o amb fruïció.

A segueix trobareu desplegat el retallable.

(Segueix)

Traduccions de Orgia a la categoria SISA

pauribacaudfans | 17 Novembre, 2006 10:41

Gracies marramua per les traduccions al castellà de l'Orgia d'en SISA, les teves aportacions i coneixements, com els del Paje, son les que fan que el bloc tingui sentit i serveixi d'alguna cosa. els comentaris els he esborrat però les lletres traduides les trobareu la categoria SISA.

Salut a tothom.

Pol Riveil

PAU RIBA "El Maduro" Última entrega

pauribacaudfans | 16 Novembre, 2006 19:16

Darrera entrega de l'entrevista a Pau Riba a la revista STAR del 1979 per Pau Malvido.

(Segueix)

ASTAROT UNIVERSDHERBA (2)

pauribacaudfans | 14 Novembre, 2006 17:20

I tant lluny va arribar

en la seva follia amorosa

tant enllà en el seu desig d'amor

que sota la lluna nova

del primer dia d'un any,

Astarot Universdherba

esdevingué amant de la mort.

I la mort fou el seu primer

amor veritable i perdurable:

fou el seu primer gran amor

perqué va ser el darrer.

I conten que explicava, com en somnis,

que la mort fou una companya agradable,

bella i perfecte,

suau i dolça com la carícia del primer sol

damunt de l'herba,

càlida i olorosa

com les nits d'estiu sota les parres:

fina com el quarç

i elegant com el cristall de roca.

(Segueix)

ASTAROT UNIVERS D'HERBA (1)

pauribacaudfans | 14 Novembre, 2006 16:19

Fragment extret del llibre GRAFICOLORANCIA editat el 1976 per Pastanaga Editors. A la següent entrega hi trobareu la ilustració d'en Roger que acompanya l'Astarot.

(Segueix)

PAU RIBA "El Maduro" 4arta part

pauribacaudfans | 14 Novembre, 2006 14:17

-Siempre he pensado que era una pena que no cantases y trabajases más las canciones formenterinas y post-formenterinas, la música simbólica-poética-trovadora, semi-acústica. Me gustó mucho la parte de eso que hubo en Bada-lona. ¿Vasa dedicarte a este tipo de rollo?" A mí es lo que más me gusta de tu repertorio y lo sacas muy poco. ¿No te has flipado demasiado con eso de que eres un rockero? ¿Te lo crees de verdad?

(Segueix)

MALGRAT TOT, NAUFRAGAREM, NO PATIU... Enric Casasses

pauribacaudfans | 13 Novembre, 2006 18:51

Amb el vist i plau de l'amic Casasses, aqui teniu un article que aparegué el dijous 26 d'octubre al Mail obert de Vilaweb. Paraules encertades d'un poeta que tan es mira la vida pel forat del pany com pels finestrals més oberts.

Aquests darrers mesos a Pau Riba li han organitzat un homenatge molt 'senyorial' per festejar l'aniversari del seu primer disc gran, 'Dioptria', i també ha sortit una pel·lícula, 'Deixeu-me en Pau', sobre la seva persona, i aprofitant tot això s'han publicat opinions valorant-lo o desvalorant-lo, però ell, mentrestant, què fa, què ha estat fent?
Sortint de l'Auditori de Barcelona, després del costós homenatge que li van dedicar, jo comentava que, si no en sabessis res, veient la tristesa del que acabàvem de presenciar et podries pensar que estaven celebrant l'obra d'un mort que no s'acaba de saber si ha pujat a la glòria o ha caigut a l'oblit, i el pau-ribòleg valencià Ausiàs Gomis em va dir: 'Però si justament ara en Pau està en una boníssima època, està pletòric!'
I sí: aquest estiu l'he vist cantar acompanyat de tres grups ben diferents, i tots tres bons: la Banda de Lladres, al PopArb (Arbúcies), els Mu, en l'homenatge a Francesc Pujols (a Granollers), i els Mil Simones a les festes de Gràcia (de Barcelona). A més d'aquests, a voltes actua amb els originals i imperdibles Mortimers, com en el 'Jisàs', xou de nadales tradicionals situades en un context de ciència ficció.
A Arbúcies, amb la Banda de Lladres, jove grup (bateria, teclats i guitarres elèctriques molt ben parits) que em va alegrar la nit, Pau Riba cantà alguna de les seves cançons primerenques d'abans de 'Dioptria', i moltes de les d'aquest disc, i algunes altres de 'Electròccid Àccid Alquimístic Xoc', i de les de Formentera i el gripau, i dels 'Licors'... En fi, va fer un repàs del seu repertori clàssic i va demostrar que les cançons velles encara sonen noves i que té una obra de cal déu, ampla, llarga, profunda, bella i bonica.

A Granollers, molt ben acompanyat pels Mu (baix i guitarra elèctrics i bateria, més una trompeta per a l'ocasió) va fer un rap d'una prosa de Francesc Pujols que va ser genial per la lletra, per la música i per la interpretació: la dicció, l'entonació, la potència de la veu, la modulació, la intenció inconfusible que sap posar Riba en les seves paraules, encara que siguin de Pujols.
A Gràcia vam sentir els arranjaments dels Mil Simones (xilofonet, regadora de zenc, dues mitges bateries, guitarres extra-fòniques, casionets i cassonets, i etcètera i etcètera), superlativament imaginatius i alhora molt ben trobats i eficaços i plens de referències als arranjaments dels primers discos de Pau Riba, i podríem dir que tan originals com aquests. Perquè aquí en Pau també en va cantar unes quantes de les velles, com ara la magnífica (lletra i música) 'La mort de la besàvia'.

L'entusiasme i la inventiva dels Mil Simones, tal com l'entusiasme i la claredat de la Banda de Lladres, a l'hora de col·laborar amb Pau Riba, i la manera com el públic s'ho escolta... això sí que és un sincer, autèntic, senyor homenatge a aquest mestre de l'art d'inventar que és l'autor de 'Flor tancada' i de 'Assassinat', cançonasses d'un seu disc potser menys famós però no menys interessant: el 'Disc dur'.
Perquè Pau Riba té moltes fames rares (pallasso provocador terrorista passota destraler...) però per damunt de tot és un fabricant de cançons com n'hi ha ben pocs. Em direu que unes són millors i unes altres no tant. Però si un artista val per les coses bones que ha fet, aleshores Pau Riba és un artista de primeríssima fila pel seu ús sense fronteres de la llengua catalana, pel coneixement profund de la sintaxi de l'ànima, per la precisió de la seva gramàtica de les emocions, per l'astúcia etimològica, per la manera única de revifar la cançó i la poesia populars amb el seu preciós accent barceloní i amb el curiós i ric vocabulari de la seva fantasia. Que no és, emperò, tan fantasiosa: gairebé sempre parla de realitats.
A més de tot això, aquest 2006 Pau Riba ha tret un llibre de poemes nous, 'Màximes maximalistes', amb imatges espectaculars de Francesc Vidal, a Arola Editors, i un de prosa, publicat per Matriu Matràs i que em permeto de recomanar vivament: 'Nosaltres els terroristes': és un discurs polític semblant al de Chomsky però més curt, més clar, més ben argumentat i més revolucionador. Com deia al segon volum de 'Dioptria': 'pugeu a la barca, que naufragarem!'

PAU RIBA "El Maduro" 3era part

pauribacaudfans | 10 Novembre, 2006 19:02

Aquí teniu una altre entrega de l'entrevista de PAU MALVIDO del nº 43 de la revista STAR, gener 1979. He canviat el format, de imatge a text normal i corrent, de totes maneres no se si el canvi farà que l'article es llegeixi més que fins ara.

Salut a tothom!

Pol Riveil

(Segueix)

PAU RIBA "El Maduro" 2ª part

pauribacaudfans | 10 Novembre, 2006 16:03

-Y entonces te largaste.

-Sí. Barcelona me ahogaba. La cultura, que a mis 15 años era una cosa con mayúscula, cuando yo iba de existen-cialista de arte y ensayo, era una fantasmada. La ciudad, una mierda. La policía nos sacó de casa por una tontería y nos montaron todo un tinglado para meternos en la cárcel. Después de aquello hice lo que hacían los hippies: irme a Formentera y meterme en un trip de creatividad por lo libre. Fueron dos años de euforia creativa, pero sin ninguna salida. No habían salidas, hablo de hace ocho años más o menos. Yo no podía sacar todo aquello porque no existía ni el lugar, ni los músicos, ni los managers, ni nada. A partir de entonces me dediqué a buscar salidas, a intentar ser mi propio manager. Y eso me ha costado más de seis años. Y de dicarme a eso me ha impedido componer más. Todavía no he sacado a la luz ni la quinta parte de lo que creé en Formentera.

-¿Y saldrá algún día?

-Sí. Ahora ya se cómo va el tinglado. Ya sé que es la técnica empresarial, la técnica musical, la técnica de la actuación. He metido la nariz en todas partes. Para enterarme. Y me he enterado. Lo de Canet fue para mí una experiencia más en eso de meter la nariz. Metí la nariz y ahora ya sé como va.

-¿Y las críticas no te afectan?

-No. Con el Canet me he liberado de toda aquella carga, de todo el largo camino que va desde la creación hasta la re-creación, es decir, hasta el espectáculo montado. Las críticas son abejas mayas que pican a un bruto mecánico. Yo he quedado satisfecho: ya se lo que quería saber. Mi mecánica continua. Tengo una pieza más en el puzzle.

-¿Y qué pasa con la gente que fue al Canet y se amuermó?

-El muermo no es nada nuevo. Está ahí cada día. A mi lo que me preocupa es la falta de euforia grupal, el individualismo de ahora. Ahora cada cual tira por donde puede. Todo el mundo pasa de todo, en el mal sentido. ¿En Canet se amuermó la gente? También se amuerman en casi todas partes. El problema es gordo y yo voy a por él, voy a buscar salidas.

-¿Vas a dar una alternativa enrollante para todos?

-Sí. A eso voy.

-Cuando lo de Badalona la gente decía que eras una estrella, por fin, una estrella del rock. Lo de Canet ha enfriado este rollo y la gente dice: ¿por qué se mete el Pau a empresario ahora que ya era una estrella?

-Para que exista una estrella tiene que haber un firmamento. Si no hay firmamento y queda una sola estrella, esta estrella se convierte en el sol. Y el sol es algo que se quema a sí mismo, es el blanco de todas las miradas, es lo único que tiene luz propia. Y yo no quiero quedarme ahí fijo, quemándome, alumbrando en solitario.

-¿No hay más estrellas?

-Aquí no. Traen algunas de otras galaxias. Pero aquí no hay estrellas. Hay buenos músicos. Hay público para la buena música. Pero no hay estrellas del rock, estrellas con...

-Carisma.

-Eso. Aquí sólo hay el sol, que soy yo, y la luna que es el Sisa.

-¿Y tú no quieres ser el Sol? Eres Leo, que es el signo solar por excelencia, el centro, siempre has dicho cosas en plan sol, emperador, rey. Me dijiste hace unos meses que, después de mucho lío con Libra, que es tu ascendente, querías recuperar tu identidad como Leo, como centro, como sueño de infancia de llegar a ser un nuevo Jesucristo. ¿Qué pasa con todo ésto?

-Sí, si. Yo, a partir de los 17 años me vi metido en to
dos los conflictos de las relaciones amorosas, los trips, las
ciencias ocultas. Llevaba una carga moral muy fuerte. Reli-
giosa, freudiana, cósmica...

ENLLAÇOS MUSICALS

pauribacaudfans | 06 Novembre, 2006 20:47

L'Alejandro ens ha fet arribar uns enllaços amb cançons d'en Pau, però el que trobo més interessant és la versió "jevi" del Noia de porcellana, que jo només he trobat al YouTube d'un vídeo força curt dels Vilaweb, i jo em pregunto: ¿Qui ha penjat la versió, si encara no està publicada enlloc? vaja, que jo sàpiga, a no ser que corri pels top-mantes alguna edició pirata, cosa que dubto. També podria ser que el mateix Pau l'hagi penjat a la xarxa, aneu a saber. De totes maneres em quedo amb l'enigma, i si algú en té alguna teoria que amablement l'exposi, anònimament o nominalment. L'Alejandro també ens ha passat un altre enregistrament, força bo, de "La mort de la besàvia", d'un concert en directe, que no sembla pas fet per un afeccionat que es trobava entre el públic, aquí podria estar implicat el tècnic de so de torn, cosa que no em preocupa massa; el que si que m'ha sobtat son les desafinades que fot en Pau, i no son pas com aquelles passades històriques que alguns de nosaltres, ja granadets, li hem sentit bramar en algun escenari; aquí es nota que en Pau hi posa la pell i tots els sentits a l'hora de interpretar "La besàvia" , però segurament que aquell dia el seu coll estava ressentit i les cordes vocals no el volien acompanyar. I dic això no a tall de crítica, ans el contrari, trobo que en Pau als seus 58 bons tacos, canta com feia anys que no l'havia sentit, te la veu que te, (i és on resideix la seva màgia) però desafinades i sortides de to, cap. Espero, sense desesperació, que ens torni a fer vibrar amb la Banda dels Lladres com més aviat millor.

Des del Kau, una abraçada Pau.

Pol Riveil

PAU RIBA "El Maduro"

pauribacaudfans | 06 Novembre, 2006 18:55

Aquest article va apareixer al nº 43 de la revista STAR, gener de 1979. Per a no pegar-me la currada de transcriure-la en format word, (ja que les meves dioptries també estan un xic malmeses) l'he passat per l'escanner, i us la paso en plan cutre fanzine com a imatges, i no tota sencera, aquesta és la primera part. Si us costa llegir-ho des d'aqui, a "Imatges" les trobareu.

PAU RIBA "EL MADURO"

UNA ENTREVISTA DEL PAU MALVIDO CON FOTOS DEL CANTANTE REALIZADAS POR FLOWERS Y ESCENARIO DE KARAMAZOF

(Segueix)

Presentació

BENVINGUTS A BORD. Anirem mar endins fins a perdre el món, sobre l'aigua verda, sota el blau del cel.... Volem que aquest blog sigui de tothom i que l'anem fent entre tots, és per això que els vostres comentaris i aportacions són i han de ser vitals. Llegiu el que us vingui de gust, tafanajeu...però sobre tot no us talleu a l'hora de dir la vostra, que no es digui que ja ens hem ofegat, perquè no ho farem.

Menú

Cerca

Calendari

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

Pau Riba Cau de Fans

HA MORT JAUME QUADRENY

UN PRESENT DE CANÇONS

PROPOSTA

El noi dels cabells llargs

UN "TEBEO" D'EN SISA

GRAFICOLORANCIA 2ona. Part

GRAFICOLORANCIA el llibre

EL CANÇONER D'EN PAU

PROPOSTA... I QUE PLOGUIN IDEES

MINIATURA

Traduccions de Orgia a la categoria SISA

PAU RIBA "El Maduro" Última entrega

ASTAROT UNIVERSDHERBA (2)

ASTAROT UNIVERS D'HERBA (1)

PAU RIBA "El Maduro" 4arta part

MALGRAT TOT, NAUFRAGAREM, NO PATIU... Enric Casasses

PAU RIBA "El Maduro" 3era part

PAU RIBA "El Maduro" 2ª part

ENLLAÇOS MUSICALS

PAU RIBA "El Maduro"

Presentació

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció