Pau Riba Cau de Fans

PUGEU A LA BARCA QUE NAUFRAGAREM...

PAU RIBA "El Maduro" 2¬ part

pauribacaudfans | 10 Novembre, 2006 15:03

-Y entonces te largaste.

-Sí. Barcelona me ahogaba. La cultura, que a mis 15 años era una cosa con mayúscula, cuando yo iba de existen-cialista de arte y ensayo, era una fantasmada. La ciudad, una mierda. La policía nos  sacó de casa por una tontería y nos montaron todo un tinglado para meternos en la cárcel. Después de aquello hice lo que hacían los hippies: irme a Formentera y meterme en un trip de creatividad por lo li­bre. Fueron dos años de euforia creativa, pero sin ninguna salida. No habían salidas, hablo de hace ocho años más o menos. Yo no podía sacar todo aquello porque no existía ni el lugar, ni los músicos, ni los managers, ni nada. A partir de entonces me dediqué a buscar salidas, a intentar ser mi propio manager. Y eso me ha costado más de seis años. Y de dicarme a eso me ha impedido componer más. Todavía no he sacado a la luz ni la quinta parte de lo que creé en Formentera.

-¿Y saldrá algún día?

-Sí. Ahora ya se cómo va el tinglado. Ya sé que es la técnica empresarial, la técnica musical, la técnica de la actua­ción. He metido la nariz en todas partes. Para enterarme. Y me he enterado. Lo de Canet fue para mí una experiencia más en eso de meter la nariz. Metí la nariz y ahora ya sé co­mo va.

-¿Y las críticas no te afectan?

-No. Con el Canet me he liberado de toda aquella carga, de todo el largo camino que va desde la creación has­ta la re-creación, es decir, hasta el espectáculo montado. Las críticas son abejas mayas que pican a un bruto mecánico. Yo he quedado satisfecho: ya se lo que quería saber. Mi me­cánica continua. Tengo una pieza más en el puzzle.

-¿Y qué pasa con la gente que fue al Canet y se amuermó?

-El muermo no es nada nuevo. Está ahí cada día. A mi lo que me preocupa es la falta de euforia grupal, el in­dividualismo de ahora. Ahora cada cual tira por donde pue­de. Todo el mundo pasa de todo, en el mal sentido. ¿En Ca­net se amuermó la gente? También se amuerman en casi to­das partes. El problema es gordo y yo voy a por él, voy a buscar salidas.

-¿Vas a dar una alternativa enrollante para todos?

-Sí. A eso voy.

-Cuando lo de Badalona la gente decía que eras una estrella, por fin, una estrella del rock. Lo de Canet ha enfria­do este rollo y la gente dice: ¿por qué se mete el Pau a em­presario ahora que ya era una estrella?

-Para que exista una estrella tiene que haber un fir­mamento. Si no hay firmamento y queda una sola estrella, esta estrella se convierte en el sol. Y el sol es algo que se quema a sí mismo, es el blanco de todas las mira­das, es lo único que tiene luz propia. Y yo no quiero quedarme ahí fijo, quemándome, alumbrando en solitario.

-¿No hay más estrellas?

-Aquí no. Traen algunas de otras galaxias. Pero aquí no hay estrellas. Hay buenos músicos. Hay público para la buena música. Pero no hay estrellas del rock, estrellas con...

-Carisma.

-Eso. Aquí sólo hay el sol, que soy yo, y la luna que es el Sisa.

-¿Y tú no quieres ser el Sol? Eres Leo, que es el sig­no solar por excelencia, el centro, siempre has dicho cosas en plan sol, emperador, rey. Me dijiste hace unos meses que, después de mucho lío con Libra, que es tu ascendente, querías recuperar tu identidad como Leo, como centro, co­mo sueño de infancia de llegar a ser un nuevo Jesucristo. ¿Qué pasa con todo ésto?

-Sí, si. Yo, a partir de los 17 años me vi metido en to­
dos los conflictos de las relaciones amorosas, los trips, las
ciencias ocultas. Llevaba una carga moral muy fuerte. Reli-     
giosa, freudiana, c
ósmica...

 

ENLLAăOS MUSICALS

pauribacaudfans | 06 Novembre, 2006 19:47

L’Alejandro ens ha fet arribar uns enllaços amb cançons d’en Pau, però el que trobo més interessant és la versió “jevi” del Noia de porcellana, que jo només he trobat al YouTube d’un vídeo força curt dels Vilaweb, i jo em pregunto: ¿Qui ha penjat la versió, si encara no està publicada enlloc? vaja, que jo sàpiga,  a no ser que corri pels top-mantes alguna edició pirata, cosa que dubto. També podria ser que el mateix Pau l’hagi penjat a la xarxa, aneu a saber. De totes maneres em quedo amb l’enigma, i si algú en té alguna teoria que amablement l’exposi, anònimament o nominalment. L’Alejandro també ens ha  passat un altre enregistrament, força bo, de “La mort de la besàvia”, d’un concert en directe, que no sembla pas fet per un afeccionat que es trobava entre el públic, aquí podria estar implicat el tècnic de so de torn, cosa que no em preocupa massa; el que si que m’ha sobtat son les desafinades que fot en Pau, i no son pas com aquelles passades històriques que alguns de nosaltres, ja granadets, li hem sentit bramar en algun escenari; aquí es nota que en Pau hi posa la pell i tots els sentits a l’hora de interpretar “La besàvia” , però segurament que aquell dia el seu coll estava ressentit i les cordes vocals no el volien acompanyar. I dic això no a tall de crítica, ans el contrari, trobo que en Pau als seus 58 bons tacos, canta com feia anys que no l’havia sentit, te la veu que te, (i és on resideix la seva màgia) però desafinades i sortides de to, cap. Espero, sense desesperació, que ens torni a fer vibrar amb la Banda dels Lladres com més aviat millor.

Des del Kau, una abraçada Pau.

Pol Riveil 

PAU RIBA "El Maduro"

pauribacaudfans | 06 Novembre, 2006 17:55

Aquest article va apareixer al nº 43 de la revista STAR, gener de 1979. Per a no pegar-me la currada de transcriure-la en format word, (ja que les meves dioptries també estan un xic malmeses) l'he passat per l'escanner, i us la paso en plan cutre fanzine com a imatges, i no tota sencera, aquesta és la primera part. Si us costa llegir-ho des d'aqui, a "Imatges" les trobareu.

 PAU RIBA "EL MADURO" 

UNA ENTREVISTA DEL PAU MALVIDO CON FOTOS DEL CANTANTE REALIZADAS POR FLOWERS Y ESCENARIO DE KARAMAZOF

 (Segueix)

El TROPERTOT episodi II.

pauribacaudfans | 06 Novembre, 2006 14:10

 Les urnes han vomitat els vots-mits que van ingerir amb restrenyida participació, i de la defecada ja n’han fet pastis, que es repartiran ben pactadament amb en Muntolle “el rialler”, el mostatxut Qerid Ruvore, l’inefable home verd Seare i el catxes Paogcircus, i el Parlament Qetelé pudirà a ferum d’esquerres descafeïnades, a PiPi ranci, 48 consellers defecant botifarres quadribarrades i els nous Ciutadans eructant castellanades constitucionalment correctes. Els mass media ja tenen altre cop carnassa per a entretenir al personal, que com sempre, tirarà del carro com ases ben ensinistrats, contents i enganyats. Desitjo a  aquesta  colla de sàtrapes força indigestions i mals de ventre.

Pol Riveil 

PAU RIBA + La banda dels lladres

pauribacaudfans | 02 Novembre, 2006 10:30

Tots i totes vem sortir ben contents del concert. Va faltar la presentació dels membres de la Banda, llevat del Mazoni que estava a l'esquerra d'en Pau, desconeixem el nom del altres. Pau, no costa res quedar com un senyor. Aquí unes fotos del concert, no massa bones, però és el que em va sortir.

Pol Riveil

 

 

FOTOS ASSAIG

pauribacaudfans | 30 Octubre, 2006 09:22

L'Uri ens enviar aquestes fotos d'en Pau assajant amb els Muuu el juliol del 2004. Gracies company!

JIS└S DE NETZERIT episodi 006

pauribacaudfans | 23 Octubre, 2006 17:15

A PARTIR DEL 30 DE NOVEMBRE AL TEATRENEU DE GRACIA (BCN)

Consulteu "Categories" Jisàs..., a la dreta, una mica més avall.

GOODBYE DEIXA'M EN PAU...

pauribacaudfans | 22 Octubre, 2006 08:43

Que poc ha durat la pel·lícula-documental del Mayol a la pantalla del cinema Casablanca, no ha durat ni quinze dies. Les causes? les ignorem, però sembla ser que l'assistència de públic era força minsa i mitjançant les senzilles regles de tres, a poca gent poca taquilla, ni per pipes vaja. Esperem que els Enderrocks ens l'adjuntin en algun dels propers números de la seva revista; al desembre, això sembla assegurat, tindrem el paquet del concert "homenatge" a l'auditori, el que no em queda clar és si el DVD serà l'enregistrament del concert o el documental del Mayol, esperarem.

Pol Riveil

PAU RIBA TORNA ALS ESCENARIS

pauribacaudfans | 20 Octubre, 2006 11:38

Diumenge 28 d’octubre a l’Auditori de Granollers, a les 19:00 h. interpretant, conjuntament amb el grup de jazz Martí Ventura Trio i el Cor Infantil Amics de la Unió, el rap La ratlla sacrosanta dins l’espectacle “Els pecats del cor”. 

Divendres 3 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona, a les 21:30 h. i en el marc del Festival Hipersons 06, acompanyat per La banda dels Lladres + una obertura amb 1000Simonis. 

Dissabte 4 de novembre a la Sala Elcasino de Berga , a les 24:00 h. amb l’espectacle RIBAIBAL.

 

PER ANAR FENT...

pauribacaudfans | 19 Octubre, 2006 16:03

Els de Vilaweb van entrevistar a Pau Riba abans del “homenatge”, i d’ entre altres coses ens feien saber que enguany havia publicat la seva darrera “novel·la” Nosaltres els terroristes, autoedició del mateix Pau. El suposat periodista s’hauria d’ haver informat abans d’elevar a novel·la un seguit de reflexions de l’autor que podríem incloure en la categoria d’assaig. Tanmateix us recomano que entreu a www.paperdevidre.net i us baixeu el nº 35 de la revista on hi apareix el text, val la pena llegir-lo.

Al nou apartat VIDEOS hem inserit el clip de VilawebTV, poca cosa ens aporta en l’actualitat immediata, però allí el trobareu.

Salut.

Pol Riveil

Reflexions

pauribacaudfans | 10 Octubre, 2006 15:05

Em pregunto a quina part de la pel·lícula “Salvador” han posat la “Noia de porcellana”. Jo encara no l’he vista, la peli, i em sembla que no em veuran en cap butaca de cap cinema amb una capsa de mocadors de paper entre les mans, ja que la plorera sembla ser que està garantida; tampoc hi aniré per que no sé si podria refrenar la meva ira, la meva ràbia acumulada, i sortint de la foscor del cinema i de la historia que m’han volgut explicar, caure en la temptació d’atemptar als fonaments d’aquest sistema salvatge al qual tots hem caigut sota el parany de la democràcia. Tothom plora mentre veuen la pel·lícula, i ploren sense saber que tots som culpables de la foscor d’aquells temps, de la mediocritat dels actuals i de la barbàrie que ens espera. I mentre anem plorant la mentida històrica que ens han venut, i les que ens vendran, mentre vivim en l’engany de que els temps que corren son infinitament millors que els d’abans, tot es va esquerdant, el món és més femer que mai, mata la fam a velocitat de vertigen, el planeta es podreix...però ens queda el plor i el riure, fins que la mort ens trobi amb la merda fins al coll.

Avui al diari AVUI

pauribacaudfans | 04 Octubre, 2006 14:35

Avui s’ha presentat a la premsa el documental de Manel Mayol “Deixa’m en pau”, que s’estrenarà oficialment el divendres al cinema Casablanca-Gracia del carrer Girona. Com era d’esperar, en Pau Riba no ha assistit a la esmentada presentació i les seves raons tindrà. He afegit l’article que apareix avui al diari AVUI per a tots aquells que tenen el senderi de no comprar-lo mai. Segons el senyor Hernandez Ripoll, l’articulista en qüestió, ara només fa 30 anys que es va editar el DIOPTRIA...renoi, aquest disc cada cop és més jove! Però la bomba son les declaracions que ha fet P.R. mentre es llepa les ferides que li han provocat tanta esgarrapada mediàtica, sembla ser que vol preparar una edició de luxe del DIOPTRIA, corregida i augmentada...això sona be, i esperem que s’hi posi les piles ben aviat.

AIXÒ ÉS LA GUERRA D’EN PAU!!

I AQUÍ ESTÀ PREPARAT L’ESCAMOT  PER A ENDERROCAR EL QUE FACI FALTA!!

 (Segueix)

ON ╔S EN PAU?

pauribacaudfans | 30 Setembre, 2006 13:34

Alguns crèiem...be, siguem sincers, jo creia, que la posada en escena d’aquest bloc mouria la curiositat del principal protagonista, i ens oferiria algun comentari al respecte. Sé de bona tinta (tinta invisible, ja que la virtualitat és l’essència en l’àmbit que ens movem, moviment alhora també virtual) que en Pau està assabentat d’aquesta llibreta virtual (altrament dit “bloc”), i que sembla ser que alguna cosa ha llegit i qui sap si de tant en tant treu el nas per la pantalla-finestra per saber què si cuina. La seva carta l’ha llegit, això ja ha quedat clar.

Després de l’abordatge al Dioptria perpetrat per l’inefable Llibert Fortuny (desaFortuny-ada revisió) i la resta de figuretes del pessebre del roc-sens K- català, sembla com si l’homenatjat i celebrat Pau Riba s’hagi tancat i reclòs amb un mutisme inquietant, inquiets nosaltres, òbviament.

Com estàs Pau? com ho portes? quan et podrem tornar a veure i escoltar i sentir? Esperem que l’espera no se’ns faci massa llarga.

DEIXA'M EN PAU...

pauribacaudfans | 25 Setembre, 2006 11:36

Ja veieu que en Manel Mayol ens ha deixat la web de la pel·licula que per fi s'estrena el 6 d'octubre als cinemes Casablanca de BCN. Entreu a la web, està molt be i val la pena. Gracies Manel.

A LA CIUTADELLA...

pauribacaudfans | 24 Setembre, 2006 10:51

Us podria dir moltes coses de com va anar la Trobada Diòptrica d’ahir dissabte...us podria dir que va anar molt be; també us podria dir que em volia llençar daltabaix de la cascada en bany de multituds i surà al costat dels ànecs que navegaven plàcidament lliscant per l’aigua; que les guitarres no van parar de sonar i que tots cantàvem com posseïts pels esperits del llac que teníem al costat; que vem ser tan pocs que acabarem prenent-nos unes birres a la terrassa d’un bar; que fins i tot les escales de la cascada eren plenes de gent cantant l’ “Ars eròtica” ; que l’espectacle de circ del Karoli el va haver de suspendre per què la gent no li fotia ni cas; que el millor van ser un parell de tius que des d’un banc estant van brodar el “Vostè..” i la Simfonia nº 3 (d’un temps d’uns botons) i alguna altre més; que la convocatòria va ser un fracàs absolut; que deu n’hi do la gent que érem; que no va estar malament del tot....Però us pensareu que és tot una mentida, i jo no us diré ni si ni no.

baixant les escales

prenent unes copes

 

CARTA D'EN PAU "REMASTERITZADA"

pauribacaudfans | 22 Setembre, 2006 10:22

Amb tant "recorta y pega" em vaig mengar accidentalment una frase que es troba just davant del 4 parŔntesi de la carta i que el mateix Pau Riba m'ha fet veure, la frase deia: -...es parlarÓ del pau riba a totba (tan polÝticament incorrecte, tan artisticament acabat, tan comercialment impresentable i molest) hi tingui res a veure...- , com veieu, forša imcomprensible, el paragraf correcte Ús el seguent: ...-es parlarÓ del pau riba a tot arreu i a tots els nivells sense que el pau riba (tan polÝticament incorrecte, tan artisticament acabat, tan comercialment impresentable i molest) hi tingui res a veure...- . L'errada ja estÓ esmenada a la Carta que apareix en aquest blog. Disculpeu. I fins demÓ.

CARTA D'EN PAU

pauribacaudfans | 24 Agost, 2006 12:33

Aquesta carta electrònica la vaig rebre el 3 de juliol, teclejada pels dits d'en Pau Riba: ...segueixo anant de kul rigorós, i el cap m'explota. m'estan preparant un "homenatge al dioptria" que en realitat és una eplotació descarada. sí: de mi i de la meva obra. han fet veure que em volien donar una sorpresa (cosa impossible perque, segons el seu propi guió, jo hi he de figurar reiteradament com a protagonista), per mantenir-me en la inòpia fins que han tingut tot el pastís cuinat -a la seva manera, segons els seus dubtosos gustos i criteris, i sobretot, a remolc dels seus inexpressables interessos- i ben repartidet entre ells. i aleshores, d'avui per demà, m'ho han explicat, per sobre (la sorpresa s'acababa aquí), sense entrar en detall, sense confessar tot el tinglado que hi ha al darrere, i ens han posat a tots a currar, han fotut mà al nostre arxiu, a la nostra hemeroteca, a les nostres fotos (per no haver de pagar als fotògrafs que les van fer), m'han posat davant les càmares, de video i de fotos, m'han fet recordar tot el quehan volgut, ens han avassallat, ho han trepitjat tot, ens han demanat contactes i telèfons, intermediacions, l'oro i el moro. i tot, ¿a canvi de què? d'uns hipotètics drets d'autor, la meitat dels quals es quedarà la sgae. a part d'això, ni les gràcies. pitjor: les gràcies els hi he de donar jo a ells. per l'any pau riba... com fins i tot s'han atrevit a publicar. pels 35 anys de dioptria (que en realitat son 37). per tot el negoci que pensen fer uns i altres i que aixafa tots els meus plans immediats perquè coparan el mercat, el saturaran, o ja ho han fet, vaja, car ja està tot dat i beneït: es parlarà del pau riba a tot arreu i a tots els nivells sense que el pau riba (tan políticament incorrecte, tan artisticament acabat, tan comercialment impresentable i molest) hi tingui res a veure i sense que hi pugui dir res so pena d'aparèixer com un desagraït. a sobre ho faran de qualsevol manera, amb pocs mitjans, sense simpatia, sense interès -tot i que no sense interessos-, sense rigor professional. una indecència, vaja, un complot del que jo m'he anat assabentant per boca de tercers i en el qual hi està ficada tota, o una grandíssima part de, la professió: les revistes més importants, tv3, l'auditori, algunes discogràfiques, els responsables de circuits de teatres i ajuntaments, part de la crítica, la sgae... i algunes de les persones més influents del sector. fins i tot el conseller. per més inri, quan, per una d'aquelles coses del destí se'ls hi ha escapat de les mans i s'han trobat amb què els executors d'un documental sobre com es va fer el disc (una peça clau, pel que es veu) s'han desenganxat del projecte i, aprofitant que no hi ha res escrit ni firmat (tots es fa per la cara, aquí, sense un duro, per suposat, no hi peles per fer favors als artistes, tots hem de col•laborar a fer país), s'han buscat la vida per fer-lo i presentar-lo com déu mana i d'una manera molt més digna, aleshores em citen amb urgència, m'expliquen un cúmul de bestieses i fan recaure sobre mi la responsabilitat de l'èxit de tota la operació: o firmo a favor dels uns o firmo a favor dels altres. apa! per si no en tenia prou. i no firmar a favor d'ells vol dir tanncar-me les portes de totes les institucions durant anys. de per riure! mirant de convèncer-me, fins i tot han arribat a dir-me que havíen pensat concedirme el disseny del decorat, jo que soc tan bon grafista... ja veus: és la guerra. i tot, sin comerlo ni beberlo. jo estava tan tranquil manegant artesanalment els meus petits destins, que és com a mi m'agrada fer-ho, la meva opció, i resulta que mentrestant uns quants altruïstes carregats de bona fe, gent que m'estima, m'estaven arreglant la vida sense que jo atinés ni a sospitar-ho. per descomptat, la meva reacció ens ha fet veure a tots -a mi el primer- fins a quin punt arribo a ser desagraït i humanament rèptil. quina insospitada baixa estopa, la meva! P.R.

QUI CELEBRA EL DIOPTRIA

pauribacaudfans | 18 Agost, 2006 11:02

El 5 de setembre d'enguany es farÓ un concert homenatge al Dioptria i de retruc a la figura de Pau Riba, homenatge que sorgeix com un bolet fora de temporada, i del que Pau Riba no es pot dir que n'estigui cofoi; i segons fonts contrestades, amb un interes partidista, mercantilista i fins i tot edonista, mÚs per a gloria dels que ho fan i desfant que per la persona i obra homenetgada. Segons els organitzadors es celebren 35 anys del Dioptria...doncs no, en fa 37. Pol Riveil

DESPERTA FERRO!!!

pauribacaudfans | 17 Agost, 2006 18:17

Bona tarda a tothom, o bon dia o bona nit, depenent de l'hora i el moment que llegiu aquestes lletres. Crec que el nom del blog...(o en podem dir bloc? com aquells amb espiral que feiem servir a l'escola)ho diu tot, de moment estic sol en aquesta singladura,i segons els vents per on bufin naveguarem plàcidament sense importar massa arribar a cap port. Voldria convidar a tots els homes i dones que, com jo, no us canseu mai d'escoltar i sentir la veu del nostre Pau Riba, començant pel Gran DIOPTRIA i acaban, de moment sense acabar, a la darrera proposta d'en Pau. De moment m'aturo aquí, a veure com va la cosa i si val la pena seguir endavant, tot depen de quanta gent entrem al Cau de fans...algú te una proposta millor que "fans"? A veure que ens duran a taula!, va!!. Una abraçada a tothom.
«Anterior   1 2 3
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb