Pau Riba Cau de Fans

Vaya, esta si que es buena. Creia que eramos 4 feos frikis y resulta que ahora escriben chicas. Eso está muy bien. Satisfactorio.

No sé muy bien que es un cultureta, Alejandro. Supongo que los que ven el cine de Kurosawa, Casavettes o de Godard y no ven "Dos tontos muy tontos" o "Porky´s" (el auténtico cine americano es este para mi: el de teenagers salidos, tetas, pedos, borracheras y todo eso). Supongo que los que creen que Radiohead es mejor que los Sparks; Nick Drake es mejor que Van Morrison y Townes Van Zandt es superior a Gene Clark. Creo que es la gente del lugar rebuscado pero común. Propensos a lo depresivo-sensible-atormentado, pero viven como dioses, porque casi todos suelen ser pijos.
Para mi vale más "Un hombre solo" de Julio Iglesias que el repertorio completo de Christina Rossenvinge (Mari Trini es mucho mejor). Y además Iglesias firmó varias a medias con Cecilia, asi que para mi tiene mucho más valor. Lo mismo digo de Perales, sólo por "Por que te vas" de Jeanette chulea de largo a las obras completas de Nacho vegas. Porque es mucho más auténtica y no tiene tanto rollo patatero.

He conocido a gente de este tipo, unos cuantos, y créeme no me importa bailar "la Bomba", el "aserejé", el falso arte de Madonna, y hasta las de Bertín Osborne si hace falta.

M'he liat amb els noms, Mireia,trobaràs el Dioptria... i la resta anava per la Maria.

Trobaràs el Dioptria, Maria, i no t'has d'avergonyir de res, per que jo em controlo i soc molt discret, que si no...
aqui tots som fans d'en Pau, dels autèntics, dels de tota la vida vaja, fora complexos i ximpleries, ja veus l'home del video posseit per l'Helena.

Merci Pol, ho mirare però estic més interessada en el de dioptria, també hi es?

Pol... Mira ho aig d'admetre es una mica força penos, ho se. Però no ho controlo i avegades em faig peneta i mavergonyeixo. Però que no sóc tan tonteta, que sóc concient.

Sabeu on com es pot aconsseguir el concert que van passar al 33? Vaig anar a l'auditori i em va agradar força tot i que crec que sobraven algun dels artistes que hi van participar. De fet crec que m'ha agradat mes per la tele que en directe... salut

Gràcies Pol,

Espero que ben aviat el pugui veure per aquí ;)

Noies, si voleu saber com és mentida el que us han dit, com us han omplert el cos de por i us han enganyat, quedeu-vos amb mi, quedeuvos amb mi.

Mireia, compret el "Jo, la donya i el gripau", a disco100 del carrer Escorial de Gracia (BCN) diria que el trobaràs.
Maria¿ets de les fans tipus bitels, que xisclen i s'estiren els cabells i tenen atacs?

Por mínima relación que tengas con el Vatikano sé de buena tinta que un ex-Pepe Paulus VII dispone de un DVD que contiene el concierto i el documental gravados del Canal33, o sea que siempre puedes recurrir al confesionario. Igual Pol te puede dar alguna pista.

El CD reeditat de Dioptria l`he vist tant al FNAC com al Cortty, pero pots esperar-te a que surti l'edició de luxe que será més complerta i potser contindrà algún "bonus"

Tinc 13 anys i.. sisi estic enamorada d'en pau...
Jo hi vai asistir al homenatge de dioptria i bé gran moment quan ell va pujar em va entrar com una virilla pel cos. I no em van desagradar les actuacions a pesar de todo...
T'ESTIMO PAU.

Eis... em podrieu dir si puc trobar algun lloc un cd del Pau riba? es que tinc el de dioptria en disc de vinil però el tocadisc esta espatllat. Bueno adéu.

El Deixa'm en pau el tindrem aviat voltant per aquí, paciència que tot arribarà.

Oye Paje, dijiste que no te gustaban los culturetas, pero ¿qué es eso más o menos?

Yo he visto el concierto por internet, solo me perdí kithou, porque la suite dioptria no salió ni lo de Pau tampoco, no me ha gustado casi nada de lo que se hizo, voy a empezar criticando las canciones una por una:
Rosa d'abril: el roger mas la cantó "demasiado bien" y la versión era un rollazo con un tempo bastante bajado.
Noia de Porcellana: el guitarra se equivocó mucho al principio pero en general bien.
Ars erótica: ni fu ni fa, pero el tempo estaba muy bajo comparándolo con el del disco, también se echaba de menos a Pau haciendo el ganso en la parte central.
La besavia: Por una parte me parece mal que gasten así un temazo como ese, pero por otra parte, lo tocaron bastante bien.
Mareta bufona: no me acuerdo mucho.
Helena desenganya't: ¿eso era helena o qué coño era?
Vosté: Muy bien, Marc Parrot fue uno de los que mejor lo hizo, y la versión era buena.
Cançó 7ª en colors: video bastante divertido y buena versión.
L'homa estatic: una mierda, el Gerard Quintana lo cantó fatal, sin ningún sentimiento ni nada.
Simfonia 1: Marc Parrot la cantó bastante bien, la instrumentación quedaba bien, pero la habían bajado unos 10 tempos, como a casi todas las canciones.
Simfonía 2: Como bien decía uno, así ni cogemos la barca ni naufragamos, un recitado absurdo, de pena.
Taxista: muy bien, Auserón lo hizo bastante divertido y moló, pero en un momento sentí como que algo sonara mal, en la estrofa de taxista no preguntis res fes la carretera...
Al matí de San Esteve: Ya sabréis que Sisa me gusta mucho, y creo que la sencillez instrumental de las 2 guitarras le daba un aire más folk, más inocente, más bonita..., las voces no eran perfectas, así es como me suele gustar el folk, me suele gustar más con percusiones también, pero esta versión en mi opinión me gustó bastante.

Vamos, en general bastante mal pero con algunas cosas buenas.

Salut

Bones,

Algú sap com aconseguir el Deixa'm en pau del Mayol? No el vaig poder veure l'altre dia.. sortirà en dvd?

Si, pero lo peor del Dioptria fue el concepto general en los arreglos de Llibert Fortuny. Es como si un homenaje a Kevin Ayers se lo encargas a Groover Washington Junior. ¡¡Y los tíos tan panchos!!

Hosties ahir a la nit van fer per el Canal33 el film Canetrock. Cullons l'angel casas parlant questillé i la Maria del Mar Bonet amb la Mirasol, cul,lons que bona que estava llavors. Visca la MMBonet, si senyor. Pero lo més cullunut va ser veure a en Pau ple de licors. Tinc la boca secaaaa! Com xiulavem la gent! Quins temps aquells!

Amb la teva versió ni pujarem a cap barca, ni naufragarem, ni ressssssss.
On vas deixar la marxa ....
Quina afussellada, suposso que com diu el company abans, la propera versió la fotaràs acompanyat pels Monjos de Siles no?
Desperta Nanu ....

El Titot poc currat i fora de lloc el recitat...patètic, Titot, patètic, ets un estaquirot. El Mas amuermant al personal, l'Helena violada sense compassió, el Quintana qu'el donin pel cul, ell era l'imbecil estàtic, els Sidonie van confondre les dades, es creien que eren a carnaval, poca gracia, sosets, sosets...tots plegats van destroçar el Dioptria, d'homenatge res...ULTRATGE. I el fortuny que es dediqui al jazz i no ens toqui més els cullons.

Pos a mi ma sembla que suan currat tots els musics que surten. Estareu dacort am mi
que musicalmen parlan es duna execució casi perfecte, una altra cossa es que rajeu del stil perque ho compareu am el original pero potser era aixo el ques tractava. Cuan una orquesta sinfonica toca cansons dels Beatles no em de pretendre que soni igual que els de Liberpul, y en canvi es una mena de humenatje. En fi, no ens prenguem tan a pit la comparació amb loriginal i saborejem el resultat en si, sense voler anar mes enllá, perque a la fi, em sembla que els musics participants ho han fet per apreci i amb tota la bona voluntad del mon, encara que els resultats no satisfagan a la majoria d'opinadors

Es cert, no hi havia la suite de'n Sabatés ... Doncs era l'únic músic que havia participat en el Dioptria de debó. ¡Quin criteri el de TV3!, l'han ben cagada tan per ética com per estética, a no ser que s'hagués esborrat el pianiste del pastitxe.
Encara que potser es una qüestió d'encaix a la parrilla de programes i l'han hagut de capar perque els hi capigués. Esperem que ens ho donguin com a bonus, jeje.

No vaig voler en un principi assistir a l´hometage a en Pau i quan em vaig decidir els VIPS ja havien exhaurit les entrades.

En el resum de tv3 (ja que crec que hi faltava la suite del Sabatés) hi havia molt de saxo i molt poc sexe.
En Gerard Quintana i el Titot de pena

He visto todo el maratón de Pau Riba que han dado por el canal 33.
Pensaba que exagerábais todos con los comentarios destructivos que habíais expresado en su día, pero he podido comprobar que os quedásteis cortos.
Delante de mi ignorancia rockera sólo quiero expresar lo siguiente:
Para mi, un ejemplo de evolución positiva del contenido de lo que decís que es el mejor disco de rock catalán, es la versión de Noia de Porcelana que suena en los títulos de crédito del documental Deixam en Pau. Un sobrino mío me informa de que es una versión heavy hecha por el mismo Pau.
Lo del homenaje, en su conjunto es totalmente "retro" todas las canciones suenan con un tempo mucho más lento que en el original (suena a música geriátrica)ya no me meto a pormenorizar pieza por pieza porque antes lo habéis hecho otros y en su conjunto estoy de acuerdo. Sólo salvaría a Marc Parrot.
Espero que cuando se cumplan 50 años, no nos deleiten con un remake rollo canto gregoriano por aquello de la evolución geriátrica.

jo també vaig estossegar des de la platea. com va dir en Pau alguna vegada (crec):"si una cosa agrada a tothom, és que ha de ser una puta merda per definició" veig que no ha agradat a tothom i per tant crec, que no va estar tant malament, tot plegat.
amb quina desgana va cantar en Quintana... va ser la més gran decepció de la nit.

... Vaig anar a l'Auditori. Sense referències d'aquesta polèmica que ara descobreixo repassant diaris i internet. I me n'adono que no sóc tant il·lús i havia d'haver fet com aquella del "galliner" que va cridar: "Miopia!". Jo tenia al pap: ..."A veure si aquest ignorant del saxo se'l fot al cul"... Però em vaig callar. Em quedo amb la honestedat d'uns pocs, com l'Eduard Canimas, tot un descobriment per mi, i la sinceritat de'n Roger Mas. Ara que, tot i així, a en Pau li han afaitat el cap, però no la patilla...

Totalment d'acord amb tu Xavi, i crec que no cal afegir res més. Li vaig dir al Pau en un coreu que li vaig enviar, que em posaria a cantar en mig de la platea la 7ª en colors, com una mena d'homenatge de tota la gent anònima que aprecia l'obra i la figura d'en Pau; em va contestar tot dient que la idea li semblava excelent, que així trencaria l'encorsetament i la correcció, i que fins i tot els Mortimers em seguirien;però un cop a dins no vaig notar cap vibració que em fes posar dret i fotrem a cantar, tot esperant que algú s'hi afegis i coma mínim passar una estona divertida i d'alguna manera dir'l-hi al Pau que les seves cançons ja son com nostres; i em vaig quedar bloquejat; quan va entrar el Pau, amb el cap segat i convertit en una pista de gel, vaig ser el primer en fotrem a cridar i aplaudir; quan la veu en off nes eia que apaguesim els mobils i que ens reprimissim els estosecs, no vaig poder més i em vaig posar a estossegar d'una manera ostensible, no sé si ho veu sentir. I just abans de marxar en Pau de l'escenari i convidar-nos a cantar la simfonia nº 3, em vaig posar a cantar a cor que vols, però ja era massa tard, i vaig arribar a casa ,molt decebut de mi mateix, de l'acte i que tot plegat hauria pogut ser molt millor del que va ser, al menys pel que fa a frescura. Espero que seguirem desgrenant més coses. Llarga vida a en Pau!!

Ja de bon matí llegeixo els molt encertats quatre mots d’en Xavi sobre els aspectes musicals, escrits amb la frescor del “arribar a casa”. És complexa realitzar un esdeveniment a gust de tothom ... però cal dir que poques vegades en els homenatges el programa coincideix amb l’escenari, moltes vegades i ha desgavells, desorganització, esperes entre actuacions i molt poca qualitat. Ahir varem veure i escoltar un espectacle ordenat amb moltes “figures-egos” en escena, el toc de provocació, ironia, humor, poesia i improvisació ja el va posar en Pau. No me solen m’agraden les celebracions familiars, però si m’estimo al “parent” i vaig de gust encara que no m’agradi tot el menú. Ahir algun plat em va agradar i d’altres no tant, però hi vaig ser de gust. Ara a esperar l’oportunitat de tornar a veure en Pau en la seva salsa ....

Molt bé, doncs ja hem vist la cosa... No he pogut reprimir les ganes de rajar després de la curiosa cerimònia d'aquesta nit. Podriem parlar molt sobre aspectes musicals de la vetllada, i tots direm la nostra sobre això, almenys els que vulguem fer-ho... Jo diria que el Llibert Fortuny és un pesat egocèntric que no s'ha enterat de res, que el Titot no ha triat malament el registre però li ha sobrat acompanyament, efectes i escenari, que en Sisa i en Tranvia han estat discretament encantadors, que el Quintana té un morro increible, que el rotllo del Pla m'ha semblat simpàtic i encertat, que l'Auserón segueix "marcando estilo" i s'ho ha currat, que el Parrot ha salvat la nit... I així podria continuar... Però a banda d'aquestes consideracions, em sembla que on hi ha teca per a comentar és en l'acte en si. En el com estava organitzat, en la tria del lloc, en les energies de la gent, en el sentit profund (si el té) d'una celebració d'aquesta mena, etcètera. Això és del que m'agradaria parlar. I de pas contextualitzar-ho en les dinàmiques estranyes d'una vida cultural que no se l'acaba de creure ningú. Però un altre dia, ara m'en vaig a dormir que demà és feiner. Salut.

Sinto non poder estar na efeméride do "Dioptría", mentres agardo ver en directo algún día ao bó do Pau Riba por eiquí por Galiza, terra que - supoño - coñecería o seu abó Carles. Parabéns, noi!

Hola, sóc un admirador de l'obra del nostre "Monstre del Llac Ness". El gran bruixot de la nostra poesia cantada que molts no el saben veure (per manca de dioptries). Uns quants, però, sempre esperem que surti del seu cau perquè ens encengui, perquè ens enlluerni amb la seva genialitat, aquest cop més que a la darrera, que no es deixi insatisfets, potser que ens enlluerni definitivament. El dimarts havia de sortir i ara resulta que... Cagumdeu! Josep, jo sóc del barri d'Horta de Barcelona. Dius que el vas veure a finals del 1974 a Horta? Òndia! Em podries dir on? Era en un teatre? Salut! Manel.

el mateix dic jo, i no sé quin criteri han seguit els d'Enderock, aquests paios destroçaran l'obra d'en Pau, començant pel Quintana i acabant amb el Titot, i veurem quina versió fa l'Albert Pla de la 7ª en colors...

Dels integrants originals d'OM a Dioptria: Toti Soler: guitarra Jordi Sabatés: teclados Romá Escales: vientos Doro Montaberry: bajo Josep Polo: batería crec que tan sols hi serà en Jordi Sabatés...algú ha convidat als altres?

Pau Riba no ha estat mai un músic de masses, i personalment ho celebro. Vaig saber d'ell a la seva etapa electrica i al mateix temps vaig descobrir el Dioptria, els singles anteriors, "Jo, ladonya..." i em vaig enganxar fins aleshores. Ahir el vaig veure i sentir a les festes del barri de Gracia de barna, amb nova formació però amb la màgia de sempre.

Si, tenc l'original amb un sol disc, que vaig comprar si no record malament, a Radio Borne, a Palma, el 1972. Vaig ser un seguidor discret de Pau Riba. La primera vegada que el vaig veure actuar va ser a Horta, a Barcelona, a finals de 1974, o principis del 75. No erem més de trenta persones

En part tens certa raó, Josep, però jo recolço les paraules i el sentiment d'en Pau, ell diu que en fa 37, que és quan es va enregistrar, mantinc una discreta correspondència amb Pau Riba des de fa uns mesos i el darrer correu electrònic seu em confessava certes coses sobre l'homenatge el 5 de setembre, si ell em dona el seu vist i plau, miraré de publicar les seves paraules al blog. Tens el Dioptria original? si és així, enhorabona! Pol Riveil

Efectivament el disc que jo tenc du un DL del 1969. El que passa es que aquest primer album només va sortir finalment amb un LP i pot ser es devia distribuir amb retard. Segurament el Dioptria II, l'altre disc que hi faltava, amb "L'home estàtic" es degué publicar el 1971