Pau Riba Cau de Fans

està ala venda? a ón el podria comprar?
em podeu escriure al meu correo?
gràcies,
srx-06@ono.com

Pau babau,saps què et dic? QUE ET FOTIS. No hi cap "que" ni "què" que fonèticament s'assembli a la lletra K, em Kago en aquest neollenguatge que feu anar amb aquesta alegria de beneit i amb tota la tonteria que porteu a sobre, així que si us plau escriviu bé d'una puta vegada que m'esteu inflant els pebrots.

Hola, jo tb em dic Pau, i tinc cara de Babau, sóc bon noi, faig bondat i ara vaig a riure: jajajajaaaaaaaaaaaa!!!
Ahir vaig anar a veure el documental d'en Pau Riba i per l'edat que tinc, 28 anys, 10 ni Dó la de coses que m'han entrat noves i les coses que no sabia de lo Gran que és en Pau Riba, i a qui no li hagi agradat que es foti...està clar k no és una producció ke té cagas, pero en quan a contingut, en Pau DÓNA MOLTA fORÇA, i en Donarà...si hi ha algú k se n'aprofita...dons k ho celebri, però crec k dona un bon reflexe de qui és Pau Riba, Un home de Móoooooooonnnnnnn!!! Salut Pau!

hola, jo també hi he anat avui, a la sessió de les sis, erem poquets, m'ha sorprès veure dues senyores grans (carinyosament, iaies) que es preguntaven al final: "què, t'ha agradat?". a mi la peli m'ha agradat molt. conec el pau per referències vàries, he escoltat "dioptria" i em flipa, però com gairebé tothom que no sigui de la seva generació, no coneixem la seva enorme importància per a la cultura del país, i aquesta peli en fa un bon retrat, amb llums i ombres. en pau s'explica força, els que l'envolten també i les imatges parlen per elles mateixes. es podria donar-li un altre enfoc, però a veure qui és el guapo que s'hi posa, que criticar és molt fàcil! salut i república

Cinema Casablanca. 10 persones a la sessió d'avui a les 20 h. Poc durarà a la cartellera.
No vull entrar en el que hagués pogut ser i no ha sigut, ni en els aspectes tècnics cinematogràfics perque no hi entenc ni vull entendre-hi, que ho facin els entessos. Per tant com a "consumidor de peu" vull dir que només parlaré dels aspectes que d'acord amb el meu parer son positius.
Només faré un parèntesi per poder preguntar en Manel Mayol sobre un dubte que m'ha assaltat en veure algunes de les antigues imatges suposso que flmades en Super8. Manel, jo he sentit a dir que existeix el llenguatge audiovisual, amb el qual les imatges en si, els moviments de càmera, etc. volen expresar quelcom que apoya, subratlla, translada en el temps, etc. El fet de que aquestes imatges (no puc assegurar que totes) estiguin girades (efecte mirall) vol dir quelcom en llenguatge audiovisual o simplement es una errada de racord. Es de suposar que tots els que surten amb una guitarra a les mans no poden ser esquerrans ...
Be, doncs, m'ho he passat bé. Se m'ha fet curta. Com diría en Monegal a telemonegal, es un mostrari de gasoses i de poquissimes mossegades. Imatges entranyables humanitzants amb els fills i amb la mare, recòrds d'algunes actuacions lamentables ("Kau de Kalbs") i el millor de tot (per mi), veure'l cantar tot sol a pel
amb sa guitarra.
En quan a la qualitat de les filmacions, crec que no podem dir res ... son les que hi han, i si no n'hi han més, pels motius que sabem, doncs son les millors.
A10.

Lamentablemente es una oportunidad perdida, al igual que la Asociación Cultural Enderroc, Manel Mayol también se ha tirado el morro de sacar lo suyo (subvenciones y coproducciones que se debe haber embolsado porque no se notan por ningun lado), a costa de vilipendiar a Pau Riba con el disfraz del homenaje o del documental.

Sin la mán mínima noción de guionista, sin nada de respeto ni de cariño hacia Pau, ha tenido la desfachatez de presentar un videoclip de dos horas, para rematar lo que pudieran haber dejado en pie los del enderroc.

En algunos momentos con una calidad de imagen impresentable.

Si con lo del enderroc se entendia que Pau no tuvo escapatoria, aqui es más incomprensible, no entiendo a razonar como Pau se ha podido prestar a semejante tomadura de pelo donde no sale nada bien parado.

No nos parezca raro que tras todo esto prefiera resguardarse un poco de tanto aprovechado.

Bueno, creo que me he pasado con esos insultos tan feos.
Dejemoslo en que para mi lo más bajo del pop español es Bisbal. A continuación va Nacho Vegas y después va Bumbury.
El otro día pensé en quien es mejor Vegas o, por poner un ejemplo El Arrebato. Llegué a la conclusión de que me da igual uno y otro. Luego se me ocurrió una cosa muy graciosa: la música de Vegas (que me gusta) con las letras del Arrebato (que me gustan más que las de Vegas). ¿Que no es cachondo?, ¿que no molaría?

Loriga se podría llevar el premio a la película más pretenciosamente ridícula ("La pistola de mi broder").

La resta de gats haurem d'esperar el divendres, el que no entenc és lo de les imatges, ¿que ho van passar amb cineExin?

Doncs nosaltres ja hem vist el documental! El van estrenar a Terrassa dissabte i la veritat és que a les 22.00 érem quatre gats i un parell de mussols. Em va agradar força, tot i que segur que hi ha un munt d'imatges amb més bona qualitat que les que hi ha a "Deixa'm en Pau". Crec que qualsevol història que es monti amb el Pau pel mig és interessant de veure, però potser ens vam quedar amb la sensació que hi faltaven coses, que en Pau encara dóna per més. És un crac sens k.

www.deixamenpau.com

Que pasa Pol.

Soy del foro. Mis padres y mis 4 abuelos también nacieron en Madrid (en paz descansen todos) así que soy muy gato, muy castizo.

Mi cantante favorito de por aquí es Sisa. Gracias a los discos viejos discos de Serrat me aficioné a la música cantada en catalá. Para mi la calle Poeta Cabanyes es la más importante del pop estatal. Yo he ido a esa calle, con cámara de fotos como si fuera un japonés completamente loco, como esos que están como hormigas alrededor de la Sagrada Familia.
Llego a creer que Pau Riba es el tío de más talento del pop español. Una especie de Aute (vale para un roto y un descosido) pero mucho más divertido.
Odio a los "atormentados" y culturetillas. La verdad: creo que son unos hijos de puta. Pero Aute tiene verdadero talento.
No es Corcobado.
Nacho Vegas no le llega a la suela del zapato.
Raphael es infinitamente superior a Bumbury.
Bueno, pues ahora van los dos tontos y se juntan. Leoncio el León (Bumbury) y Tristón (Vegas). Una relación perfectamente comprensible, por otra parte. Se aman. Es un idilio.
El otro dia vi un programa horroroso en el que R. Loriga entrevistaba a C. Rossenvinge. Casi vomito. Al final me quedé sobao.

Mi grupo favorito ahora son Antonia Font, bastante mejores que la mayoria de grupos comerciales o indies. Sin embargo no me llegan a gustar mucho Mas, Canimas, Parrot, Portet y demás "boletaires".

También me gusta Beef, Lori Meyers, Tarántula, cosas de Kevin Johansen, Astrud y poco más.

El Periódico d'avui dissabte no en fa cap esment de l'estrena del documental en qüestió. S'ha estrenat? s'estrenará alguna vegada? en sabrem alguna cosa? algú l'està retenint? preguntes sense resposta que esperem esbrinar en un futur el més proper possible.

De momento no se nada de nada, parece ser que hoy la estrenan. Esta tarde compraré el Periodico haber si sale alguna noticia. Por cierto Paje, de donde eres?
Salud.

Ya me contareis que tal esta la pelicula. Espero que no sea una oportunidad perdida.
Salud.