Pau Riba Cau de Fans

PUGEU A LA BARCA QUE NAUFRAGAREM...

TEXTOS

pauribacaudfans | 20 Novembre, 2006 09:54

En aquesta categoria aniré pengant textos, escrits, crítiques, etc. que la gent ens aporti.

 

 

L'Uri  ennvia les crítiques de l'Homenatga a lAuditori: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio

_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=337541&idseccio_PK=1026&h

http://www.elpais.es/articulo/cataluna/Pau/Riba/asusta/elpepiautcat/

20060907elpcat_17/Tes/              

  

Actors Gramàtics per Marramua:
http://www.mediafire.com/?dytuuiz0omy 

 

Lletres de les cançons del recital a València, al febrer del 80, "La runa dels Castells".

JO PENSO EN TU
 
La nit estesa, neguitosa i negrejant
al meu voltant
El món s'escorre, com el vent,
sota les rodes se'n va anant
I veig que els llums dels altres cotxes
van passant
I veig al cel la lluna nada fa un instant
Jo penso en tu
en aquests moments de benaurança
Jo penso en tu
per damunt de tot el que faig, el que penso
per damunt de tot el que veig
corrent de nit dins la foscor
Velocitat em duu, felicitat meva envers tu
Però no et diré pas que t'estimo, com fan tots,
no et diré pas que he tingut llàgrimes als ulls
Únicament jo vull cantar-te una cançó
que és la cançó que tota sola em surt del cor
Jo penso en tu
penso per què no ets aquí amb mi, com altres noies
Jo penso en tu com altres nois que també ho fan
La nit estesa, al meu voltant
el món s'escorre, se'n va anant
jo penso en tu
 
dedicat a Teresa Congost
 
UN RACÓ DEL PARADÍS
 
Arraulida contra meu
refregant-se com un gat
amb els ulls plens de malenconia
arpejava la guitarra
i esquinçava una cançó —com un gemec—
estirant la melodia
Jo escoltava la seva veu
fina com un fil de vidre
i li duia la mà als cabells
suaus com mil fils de seda
Aleshores la cançó ens abraçava
amb la cadena dels acords de la guitarra
ja no vèiem tot el que ens voltava
sinó un racó del paradís
un somrís, un somrís d'un món feliç
que va morir abans d'existir!
 
dedicat a Martine Tauziède
 
LA MEVA SANTA
 
tant sols algun moment esporàdic
perdut entre flors i rierols
d'algun racó solitari i ombriu
entre les muntanyes
 
he tornat a veure la capella obscura
dels teus cabells arrissats
i la santa del teu rostre
a l'interior
 
i he vist al fons dels teus ulls clars
inundats de llum
somriure una esperança
pels meus somnis tranquils
 
si tu ets la meva santa
i ets la seva ermita
jo sóc el pobre pelegrí
que us porta dintre
 
si tu ets la meva santa
i ets la seva ermita
jo sóc el pobre pecador
que us necessita
 
la meva santa, la meva santa
i la seva ermita
la meva santa, la meva santa
i la seva ermita...
 
HISTORIES  D'ATLANTIS
 
INTRO
entre  els  boscos  de  l'Atlàntida
soterrats  sota  la  mà
diuen  que  hi  corren  moltes  llegendes
tantes,  com  tantes  llegendes  hi  ha
i  si  de  llegendes  n'hi  ha  tantes
sentències,  tantíssimes  n'hi  haurà
i  d'entre  totes  les  sentències
us  en  contaré  unes  quantes
que  són  les  que  jo  he  triat
 
que  l'orquestra  és  com  el  foc
(que  crema)
que  l'orquestra  és  com  el  foc
(que  mata)
i  el  sentiment  la  llenya
 
no  l'encén  qui  no  va  al  bosc
(la  crema)
no  l'encén  qui  no  va  al  bosc
(la  nata)
ni  és  artista  qui  no  crema
 
la  música  és  la  foguera 
que  ens  dóna  llum  i  escalfor 
i  atrau  a  la  primavera,  ai  ai  ai
i  atrau  a  la  primavera
 
el  coll  és  el  cràter  d'un  volcà
d'on  eruptí  la  testa
la  boca  és  l'orifici  en  l'erupció
per  on  el  cor 
plany  el  seu  cant  feréstec
 
AMOR AMOR AMOR
 
ai amor, amor, amor!
és el mar qui et fa ser tan altiva
o és la terra qui encén el teu foc?
és el foc qui m'amarga la vida
o és el vent, bufó de foc
qui em torna boig?
 
(clara i divina
cada cop que se'm de-
clara i divina
cada cop que s'endivina
m'has de dir que no
hi ha claror)
 
ai amor, amor, amor!
vine vine desseguida
que tu ets qui ho sabrà millor!
 
 
 
 

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb