Pau Riba Cau de Fans

PUGEU A LA BARCA QUE NAUFRAGAREM...

EL CANÇONER D'EN PAU

pauribacaudfans | 26 Novembre, 2006 09:16

A petició, i suggeriment, d'en Marramua, inaugurem aquest espai per a penjar-hi les lletres de les cançons d'en Pau, les conegudes, les de sempre, les no tan conegudes i fins i tot aquelles que gairebé ningú sabia o havia oblidat o ni tan sols en sabiem de la seva existència. Per a que els comentaris-aportacions no és facin massa llargs, a mida que tinguem un nombre considerable de lletres, les trauré i les posaré en un altre apartat, que es podria dir LES LLETRES D'EN PAU en forma d'article, amb capçaleres i fins i tot alguna ilustració, s'accepten idees.

Salut a tothom. Pol Riveil

Comentaris

Ximo

Quansevol nit....

Ximo | 06/08/2008, 07:14

Bon dia. ¿Sería posible conseguir els acords de Quansevol nit pot surtir el sol? Tinc un fill que toca la guitarra i te molt interés.

Mil gracies.

TONI FRAMUSS

MELODRAMA 30 ANYS

TONI FRAMUSS | 06/02/2008, 18:54

MELODRAMA VA CELEBRAR ELS 31 ANYS DE VIDA I ROCK
actuant a la sala monasterio i estrenant güeb
http://melodrama-poprock.com/

31 años de Melodrama
RAFAEL Tapounet
Solo a una banda como Melodrama se le ocurre montar un concierto de reunión --mañana, en la sala Monasterio, ¡gratis!-- para conmemorar los 31 años de existencia del grupo. No los 25, ni los 30. Los 31. Y no son ganas de enredar ni de hacerse los listos o los interesantes, no. Es que, una vez tomada la decisión de festejar las tres décadas con una actuación especial, y tras una primera prueba ante amigos y familiares que tuvo lugar el pasado junio en el almacén de la editorial Glénat, se les vino el 2008 encima entre ensayos y preparativos y, casi sin darse cuenta, se plantaron en el año 31. A Melodrama la heterodoxia les salía siempre así, como sin querer.
Dionís y Toni Olivé, Joan Navarro y Carles Collazos debutaron en 1977 en el antiguo Zeleste de la calle Argenteria, y ya desde el principio desafiaron al imperio de la turra layetana con un pop afable e irónico de inequívoca impronta sesentera. Llevaban las de perder, claro. El divino Sisa los contrató como banda de acompañamiento y juntos hicieron un disco estupendo que se vendió poco. En los años del punk y el imperdible, Melodrama se hacían retratar con jerséis de cuello en uve y citaban en sus canciones el estomacal Bonet. Y cuando la eclosión de la movida madrileña imponía una nueva sensibilidad pop, ellos grabaron un sencillo producido por ¡Tony Ronald! No tuvieron suerte, vale, pero lo cierto es que tampoco la persiguieron con demasiado ahínco.
Y, sin embargo, Melodrama es uno de los pocos grupos barceloneses de los 80 que de verdad importan. Las composiciones de Dionís Olivé, brillantes tanto en catalán como en castellano, tendían un puente entre el elegante costumbrismo de Ray Davies y el resignado fatalismo de vermut con sifón de la escuela humorística de Bruguera. Nadie encajaba los reveses de la fortuna con tanta desenvoltura como los héroes de sus canciones. Salvo, quizá, ellos mismos: el primero de los dos elepés que publicaron se titulaba L'èxit truca a la porta; el segundo, Grandes fracasos.
No se molesten en buscarlos, porque son prácticamente inencontrables, igual que sus magníficos singles. A ver si ahora alguien se anima y pone todo ese legado. al alcance del público. 31 años son una excusa inmejorable.
(EL PERIODICO)

LitleMarta

For my old friend

LitleMarta | 05/02/2008, 18:20

Hello, my Dear......Tell me , what my photo doing there?....??
http://chicasensual20.tripod.com

pol riveil

JA S'HA MORT LA BESÀVIA (acords i lletra)

pol riveil | 20/03/2007, 17:52

JA S'HA MORT LA BESAVIA

pel ra (MIm) có de l'hora (RE) baixa
(LA) al seu (LA) cor es pongué el (FA#m) sol
els seus (SOL) ulls ja no res (RE) piren
i els seus (MIm) llavis s'han gla (RE) çat
erta i (MIm) blanca com un (RE) ciri
(LA) tot cre (LA) mant els seus ca (FA#m) bells
s'allu (SOL) nyà com les ga (RE) vines
quan pu (MI7) java a dalt del (LA) cel
de tant (RE) en tant em mi (SOL) rava
(FA#m) fent me a (FA#m) déu amb una (MIm) mà
(LA) amb les (RE) flors de la mi (SOL) rada i
(FA#m) la can (FA#m) çó dels seus ulls (MIm) morts
(LA) (RE-RE4-RE)

ahir es va mo (DO) rir la bes (LA) àvia
(RE) l'àvia també (DO) s'ha de mo (LA) rir
(RE) la mort de la (DO) mare es pre (LA) para
(RE) i tu (DO) mor-et pels teus (MI) fills!
(LA)

la besàvia ja era morta
jo vaig veure al cos mort nu
entre els seus pits sense vida
la petjada d'una creu
la besàvia morí blanca
sa pell blanca ignora el sol
blanca d'ànima covarda
sempre ha ignorat els colors

pol riveil

AL SR. RAMON

pol riveil | 20/03/2007, 14:46

el puntejat em sembla fantàstic, però us demanaria que suprimissiu el Sr. em fa sentir massa serios. Precisament aquesta seciió està pensada per això, així que tots aquells i aquelles que sapiguen acords d'en Pau que no es tallin i que els comparteixin, jo ja aniré penjant alguns més que em sé, o que al menys he intentat treure.
Salut.

Ramon

Acords

Ramon | 19/03/2007, 15:33

Moltes gràcies Sr Riveil. Q me'n diu d l'interessant "puntejat" entre estrofa i estrofa de la núm. 3???
En Le Basi també controla el tema dels acords....què us semblaria obrir una secció dedicada al tema? la veritat és q per internet només trobo el tab de noia d porcellana, per tant seria novedós i interessant

pol riveil

PEL RAMON

pol riveil | 19/03/2007, 15:16

Simfonia nº 3 (d'un temps d'uns botons)

FA DO
SOL FA DO
FA LAm

FA DO SOL
SOL FA DO

FA MI
anava per la regadora....
LAm SOL
FA SOL
FA DO

FA DO

FA DO
de tant babau com soc
LAm SOL

basicament son aquests, trobar on cau cada acord et serà facil.

La 7a en colors:
En DO (comença en SOL i cau en el DO quan diu "cap" -després LAm, FA, RE7, SOL...) i quan les roselles es panseixen baixa a SI major, . Les donzelles s'han pan-: DO, sit: SI, la tardor no té don: ídem, ze-: FA#, lles i els meus: ídem, ca-: SOL#m (o LAbm), bells blancs i fins, m'han: ídem, om-: FA#, plert: MI, de nou: LA (major), la tes-: DO, ta... i aqui ja es torna a la tonalitat.
La simfonia nº 2 no em se els acords.
Salut i perdona el retard.

Le Basi

Le Basi

Le Basi | 19/03/2007, 12:27

A aquellos afortunados que tienen el album Transnarciso quisiera pedirles si son tan amables de indicarme quienes son los músicos que participan en él. Y decirle a Ramón que cuando tenga 5 minutos me escucharé los temas que menciona y anotaré los ansiados acordes.

Reciban mi saludo cordial

Le Basi

Le Basi

Le Basi | 19/03/2007, 12:27

A aquellos afortunados que tienen el album Transnarciso quisiera pedirles si son tan amables de indicarme quienes son los músicos que participan en él. Y decirle a Ramón que cuando tenga 5 minutos me escucharé los temas que menciona y anotaré los ansiados acordes.

Reciban mi saludo cordial

Ramon

Al Sr. Riveil

Ramon | 18/03/2007, 21:55

Sr. Riveil,
disculpi la impaciència, però m'ha posat el carmel a la boca i no puc esperar a tenir aquests acords. És que no sap el temps que fa que els busco!!
Per si li és més còmode, aquí té el meu mail: proevolutionmassamam (a) gmail.com

pol riveil

AL RAMON

pol riveil | 14/03/2007, 07:24

Hola Ramon! avui haig de ser fora tot el dia, però et passaré la 7a. en colors i la Simfonia nº.3, la nº 2 no em sé els acords.
Ves mirant i molt aviat les trobaras penjades aquí.
Salut.

Ramon

ACORDS

Ramon | 13/03/2007, 18:28

m'agradaria tenir els acords i tablatures de moltes cançons del Pau, però especialment de Canço 7na en colors, Simfonia núm. 2 i núm. 3.

pol riveil

PER LA PAQUITA

pol riveil | 12/03/2007, 23:18

Aqui tens el "Qualsevol nit pot sortir el sol":
http://www.mediafire.com/?03oy2mtwzmy

La lletra no le tinc, proba amb "el fill" a www.elcabaretgalactic.blogspot.com.
Salut

Paquita

Lletres i música d'en Sisa

Paquita | 12/03/2007, 22:42

Necessito la lletra i la música de la cançó "Oh, benvinguts, passeu, passeu!"(no sé si el títol és correcte).
T'agraïria que, si pots, m'ho fessis arribar.

M'agrada aquesta pàgina, però trobo a faltar músiques.

matriumatras

Transnarcís

matriumatras | 06/12/2006, 00:48

EL GLADIOL
ai...!
si un vegetal estol
d'estocs dels horts
et barra el pas
¿tu què faràs
oh, viatger extraordinari?

el més probable
és que te'n surtis
amb el cor atravessat
pel seu verí
de clorofil.la i de maragda

però si tens sort
i el teu corcer dels somnis
és alat
potser podràs
burlar els soldats
del regne de les flors
que són armats amb gladiols
en lloc d'espases

(sols si tens sort
només si tens sort
si tens molta sort
sols si tens sort
si tens el cor fort
i si déu vol)

ai ai ai ai
regala un gladiol i si déu vol
hauràs reptat la mort
per la persona amada

ai ai ai ai
regala un gladiol i si déu vol
hauràs ferit d'amor
l'hauràs enamorada

EL CLAVELL
navegant, estarrufat a dalt d'un cigne
la manyaga solitud d'un somni ungit
i entapissat de clavellines blanques
el meu cor pigà un rebrinc
en descobrir un clavell vermell
que, salpicat, com un esquitx
feia pensar si un ocellet de mort ferit
no hauria estat perdent la sang
tot travessant l'espai vibrant
d'aquell jardí de lli
brodat amb seda blanca

s'alçà aleshores l'esperit dels camps
verd i nuós com un sarment antic
i em saludà d'un cop de mà per serenar-me
no t'espantis, estimat infant -va dir-
fes que l'insòlit no alteri el teu sentit:
cull el clavell que t'ha torbat
i fes-lo esclau del trau del cor del teu vestit
porta'l amb tu i segueix anant
amb absoluta confiança
car tant si és blanc com si és tenyit
el clavell és la flor de l'amistança

el clavell clava entre ells
els oponents d'una dansa
el clavell clou aliances
tant per joves com per vells

EL GESSAMÍ
jutjat Caïm d'abismal procedència
mal condemnat com a germen rebel
el gessamí fou proscrit de la terra i
fou rebutjat com a fill i defès
( com qui no diu res!)

exiliat a la clara intempèrie
no es féu vençut ni acceptà aquella creu
ans fou empès a enlairar sa desferra
fins que la viu protegida del cel
(ja mort el recel entre Caïm i Abel)

a certa alçària fundà nova pàtria
mercè dels aires sentí noves veus
i el sol, galant, fecundà filles seves
i tingué nétes com trossos d'estel
(ulls del cel, ulls del cel)

per escanyar-los la set i la gana
féu munyir nèctar i essències d'arrel
i en celebrar tan il.lustre arribada
féu fer minúsculs vestits de bateig
(jo no ho crec si no ho veig):

làcties faldilles i calces de nata
cos de mantega i brusetes de tel
guants de mató i peücs de quallada
per protegir-les dels vents i del fred
(que qui va nuet té entrebancs a pleret!)

i en ser besavi de tal descendència
suant perfums donà gràcies al cel
sense rancor deixà caure en silenci
feixugues llàgrimes d'aigua de mel
(que collí Sant Miquel)

EL PANICAL
dalt de tot d'una estranya muntanya
que s'alça, ignota i llunyana, entre núvols
com l'espectre emboirat i fantàstic
d'un déu condemnat al país de les bromes

arrelant dalt del crani d'un gran fal.lus petri
rival, en figura, del cavall bernat
i aïllada en un cingle feréstec defès per abismes
mortals precipicis i penya-segats

allà on ja ningú no s'hi aventura
no ho belen les cabres, no hi van els isards
tan enlaire que, a punt de naufragi
les àligues pleguen els rems emplomats

dissimulant sa nuesa entre liles
violetes i roses d'un ram immortal...

hi ha la flor que més m'agrada
que és la flor del panical
la que és flor de les princeses
i remei de tots els mals
mals d'amor i de nostàlgia
que són mals d'enamorat

ai... si algú te l'oferia
sé del cert que et guariria de falaç melanconia
ai... si ofrena algú te'n fa
sé que et deixaràs caçar, vil ocellet, sense volar

(d'aquí d'aquí, d'allà d'allà
d'aquí d'aquí, d'allà d'allà...)

EL NARCIS
ignorant que la bellesa
narcotitza com la son
t'abellí el teu cos atlètic
i altre amor no tingué lloc

si amor propi mou a guerra
l'autoadoració és tal joc
que lliurades conseqüències
és pitjor que jugar amb foc

(en temps de primavera
eres com una flor
però els dies s'encengueren
i el temps feliç alçà el vol

vingué l'estiu i hagueres
vingué l'estiu i hagueres
de deixar anar la primavera
vingué l'estiu i hagueres
vingué l'estiu i hagueres
de buscar el vi de les rieres)

cert matí, la gola seca
t'abocares a una font
i et vas veure, tors estètic
projectat en l'aiguamoll

vas besar-te en l'aigua fresca i
fruit de tan hipnòtic toc-
un trastoc de vols concèntrics
fou inici de transport

sense canvis en l'essència
vares transmudar el teu cos
mentre -las d'embriaguesa-
replegaves el teu vol

els teus peus, furgant la terra
foren draga de terròs
i en brancar les mans esteses
perseguint l'estiu del sol

un farcell de núvols tensos
s'estripà com un llençol
i et ferí una inflorescència
que et forjà un vestit de flor
(nasqué una flor novella i
li dares el teu nom
va ser una flor tan bella
com no s'ha vist mai enlloc

passà l'estiu i hagueres
passà l'estiu i hagueres
de suportar l'hivern feréstec
passà l'estiu i hagueres
passà l'estiu i hagueres
de sobreviure les tempestes)

ai, narcís, narcís, narcís
fill dels camps i dels poetes
i del més brodat encís
confessa si val la pena
d'ésser transmudat així!

si no esgota la paciència
ser arrelat a un punt precís
si ser ufana, bella i tendra
val molt més que peus tenir
o dur ales a l'esquena

ai, narcís, narcís, narcís
confessa si val la pena...
que podria ser que sí!

EL NENUFAR
en les primeres hores de quietud
quan la nit, amb lentitud, desperta el dia
he tingut la sort de no ser lluny
i tenir ulls
per presenciar com la donzella de les aigües
trenca el somni per vestir-se

l'he vist sorgir de dins d'uns pètals clucs
que, com les veles d'un esquif
de tantes proes com el vent
es deixondien
fent delicats i entendridors preparatius
per, sense moure's, navegar durant el dia

i en un borrall de beatitud
l'he vist estirar els braços per sentir-se
reflectida en el mirall del llac diürn

oh tu, donzella d'entre veles
com els grecs t'anomenaren
oh tu, nimfea de les aigües
venerada pels romans
nenúfar, bell nenúfar
guarda'ns d'envanits enganys!

car si un estel indica un tros de cel serè
tu ets senyal que hi ha un clos
d'aigues tranquil.les
i si l'estel senyala el nord i un camí cert
tu ets indici de repòs
i ànsies complides

EL CRISANTEM
perseguint el cor astral -centre del buit-
per l'espai inviolat del cel anterior
vaig travessar la gorja obscura
fins a la terra dels difunts progenitors

allí vaig veure un castell groc -tot nu-
alçar el seu port magestuós
damunt set-centes cúpules purpúries
d'una màgica ciutat de jade lluminós

i allí em fou dat -per ser narcís- donar un cop d'ull
dins el sagrari d'una subterrània seu
on dues files dels guerrers més invençuts
són els custodis del secret del crisantem

la clau del qual -segons m'han dit- té la virtut
de fer que l'home ja envellit torni a ser un nen
si l'esperit sap fer renéixer -net i pur-
de la matèria etèria del seu cos etern

oh, crisantem, crisantem
flor de l'or i la puresa-
fes-me llarg el temps
de la infantesa
(que és un temps d'auge físic i de plena salut)

ah, crisantem, crisantem
flor de l'àuria perfecció-
fes-me curt l'espai
de roma a amor
(que és un tret d'aires místics i d'alades virtuts)

oh, crisantem, crisantem
-flor de l'or i la puresa-
fes-me llarg el temps
de la infantesa
(que és un temps d'auge físic i de plena salut)

ah, crisantem, crisantem
-flor de l'àuria perfecció-
fes-me curt l'espai
de roma a amor
(que de tu les abelles i els sants en fan mel
d'eternal joventut)

TRANS PASSAR
si amb les mans el creador
pastant fang fa les imatges
i alenant encén els cors
bé podrà fer viure somnis
com per art de màgia

si amb el verb el creador
trenca l'ou de la ignorància
perquè el seny emprengui el vol
bé podrà dir les paraules
d'un amor fantàstic

si amb enginy el creador
fa feliç el breu contacte en-
tre un insecte i una flor
bé podrà obrir alguna porta
per tornar a la infància

(ah
si tant sols ens fos dat)
trans passar...
traspassar el subtil encant
que els seus ulls, mirant
propaguen
traspassar-lo sense estralls
per no dissipar el miratge...

ELS GEGANTS D'EUROPA
el gegant d'europa és viu
és un pi d'arrels quadrades
que té els peus subdividint
quatre quarts en cantonades

té nuades dalt del pit
tres catorze setze branques
i a la copa, en lloc de vi
glaç i agulles afilades

és tan alt i és tan fornit
que no pot sortir de casa
beu ginebra dia i nit
i és esclau de la constança

d'un llinatge maleït
és i era sa companya
un cirat, com un fil prim
posa risc contra basarda

planta i cull la flor de lli
va vestida verda i blanca
quan s'ajeu, gitada al llit
divideix frança i espanya

els borralls del seu coixí
són escats pastors i cabres
poc caritatius ahir
i avui pedres encantades

CANT EGREGORIÀ
qui té ànsia de la infància
que es despulli -amb elegància
però sense aires d'arrogància-
de les capes restrictives
de nefasta petulància
amb què el saber l'ha anat vestint
i que les llevi
primer l'una, després l'altra-
fins restar conill conill (és a dir, nu
petit i xic com un no res
insospitat en l'abundància)

qui té apetit de ser petit
que giri un dit, que descargoli
el cargolet que el fa erudit
i, alçant la tapa de l'olleta
on bull l'embull -nus d'espaguetis-
de les trames i els ordits
que deixi anar la bafarada
d'aus d'antull, afanys i llunes
que hi barbullen com mosquits
deixant-se vèncer pel delit
d'alliberar vols inhibits

qui té ànsia de la infància
que -vestit d'angelical bel.ligerància
i esgrimint l'indicador
de la freqüència i la impedància-
com bus busqui en el submón
car és aquí, sota el vernís
de la més fàtua jactància
on rau el temps de la fanció
(d'on tot s'exfància
s'extravia en laberints d'erudició
fins que, per fi, de nou s'infància)

A FER NON-NON
a fer non-non, que és l'hora nona
i ja ve l'àngel de la son
a fer non-non, ninoi ninona
déu vol que tinguis un bon son
fes clucs els ulls i clou la boca
i així tindràs un son més dolç

dorm, estimat nif
deixa't anar, deixa't caure...
no vulguis aferrar-te enlloc
car ja tot és exhaurit
i res no resta
el teu cicle és acomplert
la teva set, ja sadollada
no roman ni un sol motiu
ni un sol instant-
de la vida que, per viure
et fou donada
deixa't perdre en el no-res
i que el buit sigui bressol
del teu adéu
oh, sí: dorm en pau
i busca el repòs, estimat nif
deixa't anar, deixa't caure...

a fer non-non, que és l'hora nona
i ja ve l'àngel de la son
a fer non-non, ninoi ninona
déu vol que tinguis un bon son
fes clucs els ulls i clou la boca
i així tindràs un son més dolç

NUUN
erts els ulls, ja cecs de vida
desincorporant-se del seu cos extint
Nostr'Ena, solt, s'incorporà incorpori
braços en creu diagonalment
com un gegant mag-nan mai més visible-
prement contra natura el puny esquerre
estesos com estels els altres dits
de dret al cel:
Niupura

la seva santa, alga pia, paradisíaca
veient des del jardí sagrat com ascendia
de desintegració integrant-se
i expandint-se- l'intangible
cos anímic de l'amant, l'amat espòs
el seu braç pur, immaculat
i d'amor santificat pel vi més dolç
adreçà en son element:
Netura

i quan la punta dels seus sacres dits
essència d'imantats vitralls
tocà la punta d'aquells altres dits
pignorats en catedral
el dret tocà la dreta -netura de natura-
i és dit que ara i per sempre renaixia
la unió de dualitat triangulada
llindar enllà de l'espai-temps
Nuún:
u per un instant etern

matriumatras

El colom de la pau

matriumatras | 06/12/2006, 00:45

Versió primera del Colom de la Pau (1980, Eskato roc)
(formava part d'una òpera sobre el “terror nuclear” que en Pau va escriure l'any 1980, en firmar-se el 1er Tractat de No Proliferació d’aquesta mena d’armes no s’arribà a representar mai. La va incorporar mig recitada mig cantada a les acaballes de l'espectacle Actors Gramàtics, quan en Pau i en Sisa van cedir a la insistència de no limitar-se tant sols a recitar i van incorporar una secció on tot esgarrapant una guitarra esboçaven retalls de cançons inèdites o a mig cuinar.)

EL COLOM DE LA PAU
el colom de la pau s'ha cagat
tot volant cap a un altre planeta
s'ha rentat el plomall d'un sotrac
i ha volgut conservar les mans netes

i és que aqu í no hi té res a pelar
en tot cas, corre el risc de que el pelin
tant si és fet dels profetes manà
com cruspit pels que no tenen feina

el colom de la pau s'ha cagat
ha amollat una tifa secreta
que ha caigut com l'estrella fugaç
com un puny, des de l'estratosfera

transmutat per l'acceleració
transmutat pel contacte atmosfèric
el detritus colúmbic s'ha fos
i ha guanyat altre cop consistència:
és un honor, un gran honor
ha sigut una delicadesa
ha tingut un detall gloriós
però per déu! s'ha oblidat la targeta!

el colom de la pau ha cagat
l'excrement d'una olivera tendra
del diluvi en sort í ben parat
però no vol ser un invàlid de guerra

abandona i s'emporta la pau
el problema és de supervivència:
no vol ser fet a l'ast nuclear
ni farcit al rostit esotèric

Versió retocada el 2003 per fer amb De Mortimers
(L'estrenaren al macroconcert organitzat per la Plataforma Cultura i Espectacle contra la Guerra a Montjuïc el 30 de març del 2003 i immediatament la van incorporar a l'espectacle Metralletres. L'enregistraren per al disc col·lectiu "No més guerres".)

EL COLOM DE LA PAU
el colom de la pau s'ha cagat
tot volant cap a un altre planeta
s'ha espolsat el plomall d'un sotrac
ha volgut conservar les mans netes

abandona i s'emporta la pau
el problema és de supervivència:
no vol ser fet a l'ast nuclear
ni cruspit pels que escupen misèria
tirites, tirites, alcohol i mercromina
què farem sense el colom
tirites, tirites, muntanyes de cotó
què farem sense el colom
tirites, tirites, tisanes i aspirines
què farem sense el colom
tirites, cotó…

el colom de la pau ha cagat
l'excrement d'una olivera tendra
que caurà com l'estrella fugaç
sobre el cap dels falcons de la guerra

transmutat per l'acceleració
transmutat pel contacte atmosfèric
el detritus colúmbic s'ha fos
i ha guanyat altre cop consistència:
és un honor, un gran honor
ha sigut una delicadesa
ha tingut un detall gloriós
se n’ha anat, però ha deixat la targeta

el colom de la pau s’ha cagat
no sabem si de por o de fàstic
o en honor a la mare d’uns quants
que li han imposat aquest càstig

tirites, tirites, alcohol i mercromina…

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb